Estic convençut que no tinc tota la informació per jutjar la decisió del govern de Madrid d’impugnar totes les llistes electorals de la coalició Bildu així com bona part de les agrupacions electorals. Segur que el govern de Madrid, té una informació que per prudència no explica però que fa servir per promoure aquesta iniciativa. Espero que sigui així. Ja que la informació aportada per la policia i que avui explica la premsa resulta força feble. Sospitar del caràcter punible de les llistes per, entre altres, un comentari gravat a una persona en la presó no crec que sigui una prova de càrrega contundent. Com que tampoc sóc jutge no puc valorar amb precisió la solidesa d’aquestes declaracions, però la conversa gravada es situa en el camp emotiu i no el criminal. Si totes les proves són com aquestes, sí que em preocuparia.
Em preocupo com a ciutadà atent al comprovar que no es deixa espai polític perquè una part de l’esquerra nacionalista radical del País Basc pugui trobar-se còmode dins del joc democràtic. La sortida al conflicte generat pels violents passa pel lliurament d’armes, és inqüestionable, però també per l’acolliment respectuós d’aquelles persones que s’estan allunyant progressivament de la infernal estratègia de la violència. Cal oferir un espai polític per a aquestes persones. No es pot estar sospitant d’elles constantment. El seu passat recent no els ha de fer avui objectiu de recels perquè hi ha una trajectòria recent que els allunya d’antics postulats polítics. Abandonar el camí de la radicalització violenta exigeix un trànsit que reclama generositat per part de les institucions polítiques. Cal saber perdonar, més enllà de l’oblit.
Cal adoptar una política més equànime en relació a les llistes de Bildu. El fet de que en les seves llistes puguin anar-hi persones que anys enrera hagin militat en il·legals organitzacions violentes, no vol dir que avui no puguin formar part de partits legals. Com a ciutadà m’inquieta que el govern de Madrid, davant del soroll mediàtic creat pels partidaris d’il·legalitzar Bildu, opti per prendre una mesura preventiva com és impedir la presentació de les seves llistes electorals a partir d’uns pressuposats indicis de convivència amb els violents. No crec que aquest sigui el camí per assolir l’objectiu d’oferir a una part de la societat basca el marc constitucional com únic espai per fer política. Mai surt bé clavar el clau per la cabota.
Em preocupo com a ciutadà atent al comprovar que no es deixa espai polític perquè una part de l’esquerra nacionalista radical del País Basc pugui trobar-se còmode dins del joc democràtic. La sortida al conflicte generat pels violents passa pel lliurament d’armes, és inqüestionable, però també per l’acolliment respectuós d’aquelles persones que s’estan allunyant progressivament de la infernal estratègia de la violència. Cal oferir un espai polític per a aquestes persones. No es pot estar sospitant d’elles constantment. El seu passat recent no els ha de fer avui objectiu de recels perquè hi ha una trajectòria recent que els allunya d’antics postulats polítics. Abandonar el camí de la radicalització violenta exigeix un trànsit que reclama generositat per part de les institucions polítiques. Cal saber perdonar, més enllà de l’oblit.
Cal adoptar una política més equànime en relació a les llistes de Bildu. El fet de que en les seves llistes puguin anar-hi persones que anys enrera hagin militat en il·legals organitzacions violentes, no vol dir que avui no puguin formar part de partits legals. Com a ciutadà m’inquieta que el govern de Madrid, davant del soroll mediàtic creat pels partidaris d’il·legalitzar Bildu, opti per prendre una mesura preventiva com és impedir la presentació de les seves llistes electorals a partir d’uns pressuposats indicis de convivència amb els violents. No crec que aquest sigui el camí per assolir l’objectiu d’oferir a una part de la societat basca el marc constitucional com únic espai per fer política. Mai surt bé clavar el clau per la cabota.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada