La processó del Borriquito

Si fa un any, tal dia com ahir, vaig tenir l’honor de fer el pregó de la Setmana Santa de Tarragona ahir, vaig començar el dia del diumenge de Rams anant a la processó de la palma i els palmons organitzada per l’entitat “Pontificia y Real Hermandad y Cofradía de Nazarenos de Nuestro Padre Jesús del Gran Poder y María Santísima de la Esperanza Macarena” que sortia de l’església de Sant Agustí i que, acompanyada per la Banda de Cornetes i Tambors del Raval, transcorregué pel centre de Barcelona. Aquesta processó és coneguda amb el nom del Borriquito. Perquè es treu un pas on Jesús va al damunt d’un ase. Fou una expressió de religiositat popular viscuda a través d’una gran diversitat cultural.

En el moment de sortir de l’església de Sant Agustí, el pas fot rebut per l’himne dels Segadors, interpretat per la banda, i a continuació per l’himne espanyol. Tot seguit el pas fou rebut a la plaça de Sant Agustí per l’àmplia comunitat de filipins catòlics que tenen la seva parròquia en l’església de Sant Agustí. Estaven entusiasmats amb el que estaven veient. A continuació anaven els confrares. La majoria d’ells catalans de parla i de sentiments. Anant pels carrers del centre de Barcelona la diversitat cultural i religiosa es feia també present per les persones que dees del balcó presenciaven la processó. A mesura que la processó anava pujant per la Rambla el públic s’aplegava a banda i banda. La majoria eren turistes, però també hi havia gent del país. De nou la religiositat popular s’expressà de forma emotiva, sense masses discursos, però afirmant la seva fe en mig de l’espai públic.

Segurament, aquesta processó ben aviat no es podrà fer a França perquè, en nom de la laïcitat republicana, volen prohibir resar en l’espai públic perquè consideren que ha de ser laic. Quin error !!. L’espai públic no és el mateix que les institucions públiques. Si aquestes han de ser laiques, l’espai públic és allò que els ciutadans viuen i senten. Ahir a Barcelona, alguns ciutadans i polítics catòlics de l’ajuntament de Barcelona anaren pel carrer acompanyant una processó del diumenge de Rams. En l’espai públic es poden i s’han de manifestar les creences sempre que ho facin de forma respectuosa i sense ànim de ferir les sensibilitats de les altres conviccions. Dic això perquè la manifestació d’una creença mai pot fer-se en forma de burla o escarni d’altres conviccions o pensaments. La ciutat de Barcelona donà ahir un exemple de civisme i de convivència en la diversitat.