El pessimisme neoliberal

(Extracte d'un article que vaig publicar amb el títol “Diàlegs per a un amic neoliberal” en el llibre “El neoliberalismo en cuestión” obra col·lectiva de Cristianisme i Justícia publicat per Sal Terrae en 1993. Els comentaris anotats entre parèntesis són notes addicionals per situar el text en el context actual).

Al darrera de molts plantejaments neoliberals hi ha una visió pessimista de la realitat. J.García Roca sosté que la perspectiva neoconservadora és fruit d'una "forma particular de veure la realitat i diagnosticar la societat actual" García Roca, J."La cultura neoconservadora". Església Viva 134-135. 1988, pàg.138. Tot seguit diu que es tracta d'una mirada entristida, sense vocació d'esperança, espantada, doncs ella: a) "emfatitza els efectes i encobreix les causes i els processos, en comptes d'observar les causes econòmiques i socials atribueixen a les actituds culturals totes les disfuncions"; b) "emfatitza l'elaboració dels símptomes en lloc dels processos socials. D'aquesta manera, una manifestació cultural es converteix en un fet històric bàsic i en l'epicentre de la vida social"; c)"dissol l'anàlisi de les realitats socials...els processos col·lectius es redueixen a processos individuals"; d) Unidemesionalitza i magnifica la raó econòmica. No existeix una altra raó política fora de la lògica del mercat i els seus límits.

El liberalisme modern sosté que el daltabaix del socialisme representa, no únicament el fracàs d'una opció econòmica, sinó la fi d'un mite i els seus valors associats, especialment aquells que vinculaven la lluita social amb el progrés històric. Davant tal situació el neoliberalisme es considera la ideologia vencedora. Per aquest motiu els neoliberals, fermament convençuts de trobar-se al final d'una etapa històrica -el socialisme-, uneixin la seva alternativa econòmica amb un model de vida, amb una alternativa polític, amb una alternativa cultural i moral, i amb una nova organització social. Els neoliberals no estan sols. Des de diversos sectors de la societat sorgeixen els qui, des de la seva singularitat política, econòmica, cultural, creativa i religiosa, aporten esforços complementaris per acabar d'armar el discurs del neoliberalisme. Però darrere d'aquesta onada neoliberal emergent existeix el mateix temor que al segle XIX va estimular la trobada de sectors del liberalisme amb el conservadorisme. Per això avui el neoliberalisme, sentint-se presoner d'aquesta por, no dubta a defensar:

1. La impossibilitat de trobar un sentit a la història útil per reconstruir nous projectes emancipadors. Fins i tot alguns segueixen creient encertada la proposta de F.Fukuyama sobre el final de la història.

2. El sosteniment d'un status quo ètic-polític, que troba la seva legitimitat ideològica en el capitalisme, que es basa en la defensa del "ser unidemensional, sense traves, el que estableix les seves relacions socials literalment home a home, gairebé sense regles, només les necessàries per poder mantenir la seva capacitat de fer el que vulgui, sense fer mal a ningú" Berdejo,M. "La idea socialdemòcrata després de Marx" El País 22.XII.90, pàg.14

3. La inutilitat de les formacions ideològiques. No hi ha referents únics ni pot haver-los. Tot val. Gran pluralitat de sentits. "Liberal i liberalisme...és tolerància, creure en la relativitat de les veritats, estar disposat a rectificar l'error i a sotmetre sempre les idees i les conviccions a la prova de la realitat. Per això el liberalisme és una filosofia, una doctrina, no una ideologia...Perquè una ideologia és una forma dogmàtica i immutable de pensament...i la filosofia liberal, a més de pluralista, és també canviant" Vargas Llosa, M. "La llibertat i la igualtat" El País 20,octubre,1991 pàg.13