Islàndia, petit país, pobre i endeutat, ha donat una lliçó de serietat cívica. Una dotzena de banquers, uns quants empresaris i polítics portaren el país a la ruïna: 10 dels 63 parlamentaris islandesos, inclosos els dos líders dels partits majoritàries que han governat des de 1944, tenien concedits préstecs personals per un valor de gairebé 10 milions d'euros per cap. Préstecs que pel que sembla servien per comprar accions dels propis bancs i inflar les cotitzacions.
La societat islandesa ha dit que els diners públics no han de fer-se servir per salvar els bancs. Durant anys Islàndia presumia de ser un estat neoliberal pur fins que tot s’ha anat en orris. Quan el sistema financer petà, Islàndia no ho pogué resistir. On abans eren bonances, ara eren plors i foscors. Els islandesos són molt més pobres. Però la pobresa no els ha fet perdre la dignitat. Primer, han fet dimitir el govern que els ha provocat l’actual crisi econòmica i financera; segon, ha empresonat els banquers responsables de la crisi i tercer han dit no a pagar amb diner públic les deutes dels bancs. ¿Quan passarà quelcom de similar a casa nostre?, ¿per què tenen tanta impunitat determinats responsables del sistema financer?, ¿per què cal socialitzar les pèrdues, després de tants anys de privatitzar els beneficis?. Cal dir prou amb claredat i fermesa.
I like your note. But, Why do you forget to mention the politicians at the end ? Do you think they have no responsibility in all this financial and economical mess ? We do not deserve many politicians that we have. And please, remember that until we have a system where we can select the candidates, this will not work. Right now everything is in hands of the political parties, because they think that we are minors and they NEED to make the selection for us as if we were small kids. And we are not.
ResponElimina