(Extracte d'un article que vaig publicar amb el títol “Diàlegs per a un amic neoliberal” en el llibre “El neoliberalismo en cuestión” obra col·lectiva de Cristianisme i Justícia publicat per Sal Terrae en 1993. Els comentaris anotats entre parèntesis són notes addicionals per situar el text en el context actual).
Malgrat els pronòstics neoliberals avui podem constatar l'existència de nombrosos esforços per establir noves legitimitats encaminades a reconstruir un nou projecte emancipador. Comparteixo el parer d'Edgard Morin quan afirma que "igual que el marxisme en el seu temps, un projecte polític per a finals del segle XX i el començament del XXI és alguna cosa que no pot separar-se d'una anàlisi de la societat que tingui en compte els últims desenvolupaments de la cultura contemporània" (Citat per Ferenczi,T.. "Después de Marx, ¿quien?." El País 10.XI.91 pàg.12). Però la cultura contemporània ha posat de manifest una pluralitat de matisos i una diversitat de possibilitats obertes davant els ulls humans, quan aquests decideixen abandonar els apriorismes i els tics anatemizantes del passat. No hi ha massa oportunitats per tornar a errar en l'exercici de les nostres responsabilitats en aquest món.
Tot aquest panorama em condueix suaument cap a un diàleg obert, entre els qui estiguin disposats a aprofundir aquells punts de trobada existents entre les diferents ideologies del moment present, a fi d'explorar nous futurs possibles. A més, adoptar aquesta actitud dialogal pot ajudar a evitar que, durant aquest temps de refundació, sorgeixin pretensions fonamentalistes entre els qui capbussen en les velles identitats dels projectes emancipatoris. Comparteixo el punt de vista expressat per R. Dahrendorf quan proposa afavorir aquelles iniciatives que permetin posar de nou en moviment creatiu sorgit per "el conflicte modern entre aquells que tracten d'obtenir més drets individuals i aquells que volen més providència, els defensors de la ciutadania i els defensors del creixement que, de vegades, units, aconsegueixen incrementar les oportunitats d'una vida millor per tots" Dahrendorf,R. "Reflexiones sobre la revolución en Europa" EMECE, Barcelona 1991. pàg.35). Aquesta dinàmica creativa avui es materialitza perquè "el liberalisme constitucional i la reforma social han de construir una nova aliança" Dahrendorf,R. "Reflexiones sobre la revolución en Europa " EMECE, Barcelona 1991 pàg.92).
Quan ara, lluny ja d'una visió política excloent d'altres propostes, es comença a recórrer el camí cap a aquest nova aliança, el liberalisme modern suggereix algunes virtualitats que, aprofitades en la seva dimensió adequada, poden enriquir la regeneració del discurs emancipador. Permetin-me (en els següents blogs) suggerir-los algunes d'elles, unes que neixen de les pròpies propostes liberals i unes altres que, potser menys identificades amb aquest pensament, són útils per ampliar el ventall del debat sobre temes de mutu interès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada