Lideratge polític i escapisme

En política, com és ben sabut, l’acció política té un tempo. Aquest marca l’execució de l’agenda política, la pública i l’oculta. Segons l’estat de l’opinió pública, per exemple, es prenen unes decisions i no unes altres. La demoscòpia ha substituït el debat i condiciona l’acció de govern. Això, uns en diuen pragmatisme i altres tacticisme. Al cap i a la fi, on abans hi havien idees ara hi ha plans de contingència; on abans la paraula dominava el discurs, ara la imatge busca despertar emocions.

Però ara ha sorgit una nova figura del tacticisme polític: l’ocultació o l’escapisme. Quant les coses van mal dades o no es volen donar explicacions, els líders polítics defugen d’estudi i s’oculten. El líder amagat és una nova forma d’acció política. El que passa és que amb aquest gent el suposat líder polític deixa de fer allò que li dóna el lideratge: donar la cara, ser un referent i orientar als ciutadans. Sense això, el líder polític no té moral cívica. Es freqüent veure com els líders polítics emmalalteixen de sobte; no van al Parlament quan toca o arriben quan el debat s’ha acabat; callen que se’ls espera o, simplement, no hi són que se’ls busca. L’escapisme s’han introduït en el repertori que els dirigents polítics utilitzen per gestionar el seu poder.

El lideratge polític i l’escapisme estan renyits. Un líder polític ha de donar la cara, fins i tot en els moments difícils. Perquè són en aquestes circumstàncies quan els ciutadans saben apreciar la qualitat del lideratge: ajudar a entreveure el futur per tal de progressar i donar confiança en temps d’incertesa. Escapolir-se d’aquesta responsabilitat, en el moment en que els ciutadans esperen un gest d’aclariment i de confiança per part dels seus líders polítics, converteix aquests en uns simples dirigents polítics preocupats per ocupar el poder. Els ciutadans seguim necessitant un lideratge polític clar, sense ambigüitats, capaç d’estar a les dures i a les madures. Els ciutadans esperem que els nostres líders ens mirin als ulls directament i ens diguin el que han de dir, fins i tot, aquelles coses que no ens agrada sentir. El líder polític ha d’ocupar ha d’estar en el centre del debat polític, aportant idees i suggerint respostes a les preguntes dels ciutadans. L’escapisme no forma part dels valors del lideratge polític.