Aquest cap de setmana ha estat la fi d’una història i l’inici d’una altra. La continuïtat o no de José Luis Rodríguez Zapatero ha estat el centre d’atenció mediàtica durant moltes setmanes. ¿Havia de ser així?. ¿Qui va decidir que la fi del seu lideratge polític seria la notícia durant mesos? No serà aquesta qüestió és una de les tantes que animen la realitat inventada en la qual ens situen alguns medis de comunicació? Tinc la sensació que els medis de comunicació entre metàfores i insinuacions, en moltes més ocasions de les que semblen, configuren l’agenda política. Si algú té ganes de fer un estudi sobre la comunicació política podria, per exemple, analitzar com sorgí i s’ha anat tractant al llarg del temps la qüestió de la fi del lideratge de José Luís Rodríguez Zapatero. Tindríem més d’una sorpresa, especialment al descobrir que hi ha més suposicions que evidencies, més pressions que realitats.
Un cop aclarida la primera variable de l’equació, ara cal aclarir la segona. ¿Qui serà el nou candidat?. De nou, els medis suggereixen una nova agenda amb uns protagonistes i nous lideratges. Aquests, segons els medis, s’ha situat entre Alfredo Pérez Rubalcaba y Carme Chacón. Ben segur que ells, o persones del seu entorn, deuen haver proporcionat algunes insinuacions per interpretar la qüestió de la substitució com un tema d’alternança. Es evident que la possibilitat d’unes primàries alimenta l’interès dels medis perquè, durant dies i dies, es parli d’aquest tema. És cert que la idea de primàries, suggerides pel mateix Zapatero, és una de les possibilitats. Però no és la única. Semblaria la única si tothom es situés en la lògica d’entendre la política com una confrontació i una dura competició.
Però és possible una altra lògica. És possible parlar des de la perspectiva de la cooperació, la concertació i la col·laboració. Des d’aquesta lògica la qüestió ja no és la disjuntiva Rubalcaba o Chacón, o qui sigui; sinó la possibilitat de que Rubalcaba y Chacón puguin anar junts a les eleccions. En aquest sentit, ja que sembla que el PSOE es partidari d’organitzar el govern entorn de les figures de president i vicepresident perquè no presentar-se a les eleccions explicitant quin és el candidat que serà el primer de la llista, per lo tant el presentat per ser president i, qui anirà de vicepresident. Aquest ticket electoral permetria aclarir, des de l’inici de la campanya electoral, una aposta per una col·legialitat en l’acció de govern i una voluntat de confiar més en l’entesa que en la confrontació. Perquè no provar-ho?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada