Ahir dilluns era la gran festa jueva. Els jueus, poble per el qual sempre he tingut una gran admiració, simpatia i respecte, que ara he pogut expressar directament als meus amics jueus catalans, ha estat un poble sotmès a una gran diàspora i ha continuades persecucions i exterminis. El record de la seva experiència com a poble m’evocà el patiment que avui sofreixen molts dels refugiats del nord d’Àfrica que han vingut a Europa en recerca d’asil. El populisme de la dreta conservadora ha introduït una perillosa deriva de les polítiques vers qui té la condició de ser un de fora, un altre, un foraster. A França s'estigmatitzen els musulmans en nom de la laïcitat republicana; a Finlàndia els xenòfobs pugen com l'escuma reivindicant el valor de la negació de la solidaritat; a Itàlia s'intenta expulsar els àrabs i subsaharians que han sortit corre-cuita de Tunisià i Líbia; i la Unió Europea segueix emmudida i amb poca iniciativa política. Sembla que la solidaritat no forma part de la casa comuna d’Europa, ni és una causa comuna. Suaument, com aquell que fa veure que no vol la cosa, les democràcies europees es protegeixen contra un suposat nou enemic: el foraster.
Europa deixa de ser terra d'hospitalitat i acollida per esdevenir un gran reciente on el foraster es sent menystingut. L’Europa dels grans valors universals esdevé terra inhòspita pels forasters excepte si aquests són famosos o tenen les butxaques plenes. Llavors es desvela el sentit del rebuig del foraster, no se’l vol perquè, a més d’estrany, és pobre. L’Europa, lloc de pas i d’arrelaments, ara com abans, s’inclina cap un floriment de nous populismes que busquen el seu èxit en la negació de l’altre. Només cal veure l’esfereïdor mapa del progrés de l’extrema dreta a Europa que publica avui el diari el País. No és cap toc alarmista, és una constatació de la realitat. La por al foraster contamina la política europea. Però ara ha aparegut un variant desconeguda fins aquests moments. Alguns països europeus, a més de voler als forasters tampoc estimen massa als europeus del sud perquè els consideren que tenen la ma trencada i que viuen per damunt de les seves possibilitats gràcies als esforços dels del nord. No sé s’hi balances fiscals europees, però algú les deu tenir perquè només cal mirar al que ha passat en les darreres eleccions finlandeses.
Estem en la Setmana Santa, el Dijous Sant és el dia en que els cristians reflexionem sobre l’amor perquè on hi ha amor i caritat allí hi ha Déu. És un bon moment perquè l’Església catòlica faci de nou a la humanitat la simple pregunta que Déu feu a Caín: on es el teu germà?. Es podria ampliar-la preguntant-nos ¿què fem pel nostre germà? ¿què fem personalment, socialment i políticament?. Perquè en cadascun d’aquests nivells podem trobar una resposta diferent. La situació exigeix una reacció ràpida. La passivitat no evitarà que la deriva ens allunyi del bon port.
Europa deixa de ser terra d'hospitalitat i acollida per esdevenir un gran reciente on el foraster es sent menystingut. L’Europa dels grans valors universals esdevé terra inhòspita pels forasters excepte si aquests són famosos o tenen les butxaques plenes. Llavors es desvela el sentit del rebuig del foraster, no se’l vol perquè, a més d’estrany, és pobre. L’Europa, lloc de pas i d’arrelaments, ara com abans, s’inclina cap un floriment de nous populismes que busquen el seu èxit en la negació de l’altre. Només cal veure l’esfereïdor mapa del progrés de l’extrema dreta a Europa que publica avui el diari el País. No és cap toc alarmista, és una constatació de la realitat. La por al foraster contamina la política europea. Però ara ha aparegut un variant desconeguda fins aquests moments. Alguns països europeus, a més de voler als forasters tampoc estimen massa als europeus del sud perquè els consideren que tenen la ma trencada i que viuen per damunt de les seves possibilitats gràcies als esforços dels del nord. No sé s’hi balances fiscals europees, però algú les deu tenir perquè només cal mirar al que ha passat en les darreres eleccions finlandeses.
Estem en la Setmana Santa, el Dijous Sant és el dia en que els cristians reflexionem sobre l’amor perquè on hi ha amor i caritat allí hi ha Déu. És un bon moment perquè l’Església catòlica faci de nou a la humanitat la simple pregunta que Déu feu a Caín: on es el teu germà?. Es podria ampliar-la preguntant-nos ¿què fem pel nostre germà? ¿què fem personalment, socialment i políticament?. Perquè en cadascun d’aquests nivells podem trobar una resposta diferent. La situació exigeix una reacció ràpida. La passivitat no evitarà que la deriva ens allunyi del bon port.
Des d'Austràlia, Molt bona Pasqua, estimat Jordi. Jaume F.
ResponElimina