Normalment, procuro evitar criticar directament a algú. Però, en aquesta ocasió, crec que ho he de fer en bé del sentit comú. Dissenteixo totalment de la declaració de la Comissió Executiva d’e-cristians “Criteris per ajudar a decidir el vot en les eleccions municipals”. Ho critico perquè els seus arguments no son equànimes i han estan construïts per justificar una conclusió presa abans de qualsevol debat. El grup e-cristians, des d'una enfurismada posició anti-socialista perjudiquen notablement a un dels pilars de la democràcia: el poder local. El sistema democràtic, com molt saben alguns dels dirigents d’e-cristians, ja que foren càrrecs públics en el seu moment, està format tant pels continguts dels acords dels governants i les seves polítiques, com també per les institucions que permeten articular el poder polític.
e-cristians per tal de desqualificar el govern de Rodríguez Zapatero desvirtua les eleccions locals i les manipula en benefici del seu enfrontament permanent amb la política del govern socialista. S’equivoquen, i molt, quan afirmen que les eleccions municipals són una ocasió per fer un plebiscit contra Zapatero: "són unes eleccions que tenen també un significat plebiscitari sobre les polítiques que ha vingut desenvolupant el president Rodríguez Zapatero". Les raons per tal consideració és que aquest govern, amb els diners de tots els ha “aplicat no a ajudar a les necessitats objectives, sinó a privilegiar als grups del laïcisme agressiu, la ideologia de gènere i l’homosexualisme polític" i a una "una política econòmica desastrosa que ens ha conduit a més del 21% d’aturats". En el supòsit que els raonaments d’e-cristians fossin raonables, no ho és la seva proposta. Mai unes eleccions locals han de servir per dirimir altres disputes fora de l’àmbit municipal. El dia 22 de maig els ciutadans escullen els representants polítics de la comunitat local. Es trien aquelles persones que han d’ajudar als ciutadans a construir el futur de les ciutats, vil·les i pobles. Res més. En els consistoris no es decideixen cap dels temes que tan preocupen a e-cristians. En els consistoris no es fa política general. Aquesta és la principal acusació que pot fer-se a la nota d’e-cristians. S’han equivocat d’eleccions motivats per la seva visió sectària de la política.
Per sort la doctrina social de l’església i el magisteri continuat dels bisbes catalans en aquests temes tenen una mirada més oberta i conciliar que el grup d’e-cristians. El pensament de constant confrontació esgrimit per e-cristians hauria d'incomodar als que, des d'alguns nivells de responsabilitat eclesial, han pensat que aquest grup podrien tenir un paper actiu i prevalent en el diàleg fe i societat. Hi ha molts cristians que poden tenir les mateixes preocupacions que les manifestades per e-cristians en el seu anàlisi, però no per això comparteixen la seva proposta de combat polític. La finesa d’anàlisi que sembla tenir e-cristians s’oblida per avaluar la política practicada altres forces polítiques amb les quals s’identifiquen alguns dels seus dirigents. Però, que en el cas de les eleccions locals, tampoc caldria tenir-ho en compta en la mesura que aquestes eleccions es situen en un altre nivell de govern.
Sorprèn aquesta anàlisi grollera d'e-cristians, tant més quan en a seva executiva hi ha alguna persona que ha estat regidor. El seu plantejament malmet el capital polític dels consistoris en beneficis d'unes obsessions particulars que converteix el seu suposat discerniment en consell sense bon judici i seny. El propi enunciat del comunicat, "criteris per ajudar a decidir", és un engany perquè el discerniment queda substituït per una recomanació: "que es votin les opcions que representin alternatives reals al partit socialista, a fi de garantir la seva exclusió democràtica del poder". ¿Com podem decidir lliurament les persones si ja es dóna la resposta al judici de valors?. e-cristians no proposen criteris per conformar els judici dels votants, sinó una indicació clara d'orientació del vot. Això és, ras i curt, un manipulació de la bona voluntat d'aquelles persones que confien en l'objectivitat i el bon judici d'e-cristians.
e-cristians per tal de desqualificar el govern de Rodríguez Zapatero desvirtua les eleccions locals i les manipula en benefici del seu enfrontament permanent amb la política del govern socialista. S’equivoquen, i molt, quan afirmen que les eleccions municipals són una ocasió per fer un plebiscit contra Zapatero: "són unes eleccions que tenen també un significat plebiscitari sobre les polítiques que ha vingut desenvolupant el president Rodríguez Zapatero". Les raons per tal consideració és que aquest govern, amb els diners de tots els ha “aplicat no a ajudar a les necessitats objectives, sinó a privilegiar als grups del laïcisme agressiu, la ideologia de gènere i l’homosexualisme polític" i a una "una política econòmica desastrosa que ens ha conduit a més del 21% d’aturats". En el supòsit que els raonaments d’e-cristians fossin raonables, no ho és la seva proposta. Mai unes eleccions locals han de servir per dirimir altres disputes fora de l’àmbit municipal. El dia 22 de maig els ciutadans escullen els representants polítics de la comunitat local. Es trien aquelles persones que han d’ajudar als ciutadans a construir el futur de les ciutats, vil·les i pobles. Res més. En els consistoris no es decideixen cap dels temes que tan preocupen a e-cristians. En els consistoris no es fa política general. Aquesta és la principal acusació que pot fer-se a la nota d’e-cristians. S’han equivocat d’eleccions motivats per la seva visió sectària de la política.
Per sort la doctrina social de l’església i el magisteri continuat dels bisbes catalans en aquests temes tenen una mirada més oberta i conciliar que el grup d’e-cristians. El pensament de constant confrontació esgrimit per e-cristians hauria d'incomodar als que, des d'alguns nivells de responsabilitat eclesial, han pensat que aquest grup podrien tenir un paper actiu i prevalent en el diàleg fe i societat. Hi ha molts cristians que poden tenir les mateixes preocupacions que les manifestades per e-cristians en el seu anàlisi, però no per això comparteixen la seva proposta de combat polític. La finesa d’anàlisi que sembla tenir e-cristians s’oblida per avaluar la política practicada altres forces polítiques amb les quals s’identifiquen alguns dels seus dirigents. Però, que en el cas de les eleccions locals, tampoc caldria tenir-ho en compta en la mesura que aquestes eleccions es situen en un altre nivell de govern.
Sorprèn aquesta anàlisi grollera d'e-cristians, tant més quan en a seva executiva hi ha alguna persona que ha estat regidor. El seu plantejament malmet el capital polític dels consistoris en beneficis d'unes obsessions particulars que converteix el seu suposat discerniment en consell sense bon judici i seny. El propi enunciat del comunicat, "criteris per ajudar a decidir", és un engany perquè el discerniment queda substituït per una recomanació: "que es votin les opcions que representin alternatives reals al partit socialista, a fi de garantir la seva exclusió democràtica del poder". ¿Com podem decidir lliurament les persones si ja es dóna la resposta al judici de valors?. e-cristians no proposen criteris per conformar els judici dels votants, sinó una indicació clara d'orientació del vot. Això és, ras i curt, un manipulació de la bona voluntat d'aquelles persones que confien en l'objectivitat i el bon judici d'e-cristians.
Llegeixo el teu blog cada dia ... no us he tornat a trobar al barri, així que des d'aquest mitjà, t'envio les meves salutacions.
ResponEliminaEs pot estar d'acord o no amb E-cristians, però a ben segur el que fan és lícit i contra allò que és lícit podem criticar però no podem condemnar, perque condemnar ho hauriem de fer amb la llei a la ma. No s'entèn que es pugui criticar a una entitat religiosa per tirar la vaixella pel cap del socialisme quan existeixen altres partits que els tiren no sols la vaixella sinó i tot els fogons i la xemeneia i la llenya. Però si alguns voldrien pels sue son d'església que es tanquin a les sagristies això ja es una altre historia.
ResponElimina