En els estudis sobre el comportament són molt conegudes les observacions de Konrad Lorenz sobre el condicionament que té l’impacte de la primera visió que tenen els animals al néixer. És l’anomenat fenomen d’imprinting. Els experiments de Konrad Lorenz amb ànecs demostraven que, si el primer que veien al sortir de l’ou era a ell, llavors el prenien com a mare i el seguien a tot arreu. El mateix passa en política. Són els famosos cent primers dies. Aquests no han d’entendre’s com uns dies de generosa gràcia concedits per l’oposició i els ciutadans als governants. Són els dies en els quals, les decisions que es prenen condicionen la resta del període de govern.
Si durant aquests primers dies el governant transmet una imatge de desordre i desori, difícilment podrà corregir la construcció mental que els ciutadans hauran fet dels seus governants. Per més que després l’ordre i el control presideixen l’acció de govern, la imatge que el ciutadà tindrà és d’un profund desgavell i desconfiarà de la capacitat i rigor dels governants. Els primers cent dies del govern marquen l’estereotip que presidirà tota l’acció de govern. Si el govern ha començat a governar advertint que farà retallades en tots els nivells de la inversió pública i aprimarà l’administració això és el que queda en l’imaginari dels ciutadans. Per més que després, en lloc de retallades es parli d’estalvi o s’expliqui que aquestes actuacions seran selectives, no es modifica la percepció ciutadana. Difícilment els ciutadans canviaran el seu judici. Per això, alhora de governar cal fer-ho havent previst que fer, que dir i com comunicar durant els primers cent dies. No fer-ho, té conseqüències irreparables. És una llufa que no es treu fàcilment i és una signe d’inexperiència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada