Els resultats electorals tornen a situar a primer pla el tema dels pactes polítics. En altres eleccions això ha estat profundament contestat perquè la força guanyadora no podia governar perquè els pactes post-electorals ho impedien. Ara hi ha un escenari polític modificat per una contestació ciutadana que des de la plaça pública demana major democràcia. Els ciutadans mobilitzats aquestes dies demanen un renovellament ètic de la política. ¿Què es pot fer ara, en el moment dels pactes de govern?.
Dissabte passat l’arquebisbe de Barcelona, cardenal Lluís Martínez Sistach, parlant amb un petit grup de polítics cristians de tots els partits demanà que els dirigents polítics prenguessin iniciatives, gestos, que evidenciessin que s’escolta sincerament el que es demana en el moviment “democràcia real”. En aquest sentit, penso que ara seria el moment de promoure les següents iniciatives.
En primer lloc, explicitar una voluntat de canvi ètic en la configuració de la governança de les ciutats. És cert que la lògica imperant en les eleccions municipals és la de pactar em qui sigui per tenir l’alcaldia; però, i si fos possible seguir una altra lògica? Pot ser ja és hora d’explicar als ciutadans que els pactes polítics de govern es faran des d’una perspectiva d’intentar respectar l’expressió de la voluntat popular. Que, tot i que la llei ho permet, ja no és temps per confeccionar aliances que sostreguin el sentit del vot popular. ¿Què vol dir això?. Vol dir, en el cas de les eleccions municipals, procurar respectar la llista més votada i no entorpir que es pugui formar govern. Deixant per desprès, en el joc “govern – oposició” les possibles correccions a l’acció de govern.
Dissabte passat l’arquebisbe de Barcelona, cardenal Lluís Martínez Sistach, parlant amb un petit grup de polítics cristians de tots els partits demanà que els dirigents polítics prenguessin iniciatives, gestos, que evidenciessin que s’escolta sincerament el que es demana en el moviment “democràcia real”. En aquest sentit, penso que ara seria el moment de promoure les següents iniciatives.
En primer lloc, explicitar una voluntat de canvi ètic en la configuració de la governança de les ciutats. És cert que la lògica imperant en les eleccions municipals és la de pactar em qui sigui per tenir l’alcaldia; però, i si fos possible seguir una altra lògica? Pot ser ja és hora d’explicar als ciutadans que els pactes polítics de govern es faran des d’una perspectiva d’intentar respectar l’expressió de la voluntat popular. Que, tot i que la llei ho permet, ja no és temps per confeccionar aliances que sostreguin el sentit del vot popular. ¿Què vol dir això?. Vol dir, en el cas de les eleccions municipals, procurar respectar la llista més votada i no entorpir que es pugui formar govern. Deixant per desprès, en el joc “govern – oposició” les possibles correccions a l’acció de govern.
Però això no és suficient. Cal un suport normatiu que asseguri l’objectiu ètic. Per això cal una llei electoral catalana que resolgui aquesta qüestió i d’altres, com per exemple, el diferent nombre de vots que necessita una persona per sortir diputat segons sigui d’una zona rural o metropolitana. Com també cal apropar la circumscripció electoral als ciutadans. La governança de la llista més votada s’ha resolt a altres països de diferents maneres: doble volta, assignació directa de la majoria absoluta, etc... En tot cas, el que cal fer és un debat ciutadà i normatiu sobre com ha de prevaler la voluntat popular alhora de conformar la governabilitat de les institucions. Perquè, els acords post electorals són també una qüestió que afecta a la moral política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada