És habitual escoltar l’expressió “negar la major”. Això vol dir que es nega la validés d’una opinió o el raonament d’una altra persona perquè es nega la validesa del fonament en el qual es basa el judici. Això és evident en els sil·logismes on es relacionen dues premisses de les quals es dedueix una conclusió. Sembla que en política hi ha persones capficades en afirmar la major sigui com sigui. L’ús dels sil·logismes és un recurs polític molt emprat. En campanya electoral abunden els exemples dels sil·logismes polítics. Un exemple seria: “els que pensen com jo són bons catalans, aquells no pensen com jo. Llavors, aquells no són bons catalans”. Aquest tipus de plantejament neguen el dubte. La hipòtesi major esdevé tesi irrefutable i inqüestionable. Aquesta tesi ho ha d’explicar tot i fora d’ella tot esdevé negació de la major.
Però, ¿que passaria si es qüestionés la tesi major?. ¿Què passa si es demostra que la major és una construcció per confondre el pensament?. Dit d’una altra manera: ¿i si la major fos una simple manipulació?. La raó pot ajudar-nos a desemmascarar la debilitat d’aquest tipus de raonament. Només cal demostrar que hi ha tanta certesa en la major com equívoc malèvol en la conclusió del sil·logisme. És a dir, un pot ser tan català pensant d’una manera com una altra. Ningú té la patent de donar certificats de catalanitat. Aquest és el treball que la raó crítica ha d’exercir per evidenciar les trampes dels sil·logismes polítiques. La millorar aportació que es pot fer a la llibertat crítica és sospitar sempre de la solidesa dels sil·logismes polítics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada