Indignació i revolta

Els cristians creiem que malgrat les infidelitats en l'amor al germà Déu es lent en el càstig i ric en el seu amor. Perquè, sempre hi ha el seu generós perdó. Al llarg de la historia de la salvació s’observa com Déu a traves de profetes i els signes dels temps ha recordat a la humanitat quina ha de ser la seva fidelitat en el camí de la salvació. Sempre dóna una segona oportunitat per redreçar-se quan el pecat ens ha enemistat amb Ell. Quan l'Aliança semblava corrompuda Jesús, que experimenta el sentit de saber que Déu és Abbà, estableix una nova Aliança estable i ens indica quin és el seu camí. Aquest resum abreujat de la pròpia historia de la salvació em serveix per parlar de la salvació en la història. Perquè l’Aliança de Déu amb la humanitat es dóna en la història i en un temps històric que té passat, present i futur.

Avui vivim temps convulsos. Són moments de grans canvis socials, culturals i econòmics. També haurien de ser moments de canvis profunds en el sistema polític, però aquests no es donen amb la claredat que hom espera. La política ha perdut part de la seva capacitat per interpretar el que passa, proposar alternatives i controlar els diversos agents i actors que configuren el futur. Per això no es cap casualitat que hi hagi persones indignades que no accepten resignadament la realitat perquè se’ls nega la possibilitat d’un futur tranquil. Aquestes persones no es conformen amb una acceptació resignada de la realitat. Hi ha un descontent que ha d'interpretar-se pausadament. No es pot desqualificar als indignats dient que són els anti-sistema del moment. No, no és així. Per que, en tot cas, sí que són persones que s'han quedat fora o en la perifèria del sistema per culpa de la cobdícia i manca d'ètica d’aquells persones que controlen el sistema. Els vertaders anti-sistema són els personatges que Jeffrey D. Sachs identifca molt bé en un magnífic article “Oleada de crímenes corporativos”. Són aquestes persones les que han provocat la fallida del sistema de benestar construït, amb molt esforç, pels nostres pares; són las mateixes persones que, en lloc d’estar afectades per la crisi encara se’n beneficien.

Per això no és estrany que el present sigui temps d’indignació. Però també hauria de ser temps de nous valors i de revolta. El papa Benet XVI insisteix que calen nous valors en el sistema econòmic i social. Hem d'acollir la seva proposta de valors perquè ajuden a humanitzar la societat i a reconciliar-nos amb Déu. Però també ha de ser un temps per la revolta. Cal treure els nous mercaders que han ocupat el temple de la política. Persones corruptes o insensibles de cor que s’aprofiten del valor de la democràcia i de l’espai polític. Persones que han fet de la política una negoci a favor dels seus interessos i els interessos dels seus amics. Persones que legislen per afavorir els lobbys que els han promocionat a l’escó polític amb importants aportacions per la campanya electoral o pel seu lucre personal.

Cal un nou acord social per recuperar el sentit de la política. La indignació, junt amb la revolta i el renovellament ètic necessiten de l’espai polític. Ara per ara, no tenim altres canals. El que cal és millorar la qualitat de la democràcia i dignificar la política. Per això ens cal escoltar les veus que criden a la indignació i a la revolta des dels campaments de les places de les nostres ciutats Quan demanen una oportunitat per viure dignament ens estan parlant a les nostres consciències. Per això, en aquests moments de tribulació és important que aquestes persones sentin al seu costat la veu solidària de les persones que, com feu el Bon Samarità, no passen indiferent davant dels que pateixen. És un moment privilegiat per renovar la fidelitat misericordiosa de l’Església en el nostre temps històric. L’Església ha d’estar al costat dels indignats perquè Jesús també s’indignà amb els mercaders del Temple.