La proposta de trobada dialogal entre ideologies ha de servir per potenciar un conjunt de valors morals al voltant dels quals recuperar el to moral de la societat civil i des d'ella la política. És necessari afavorir punts de trobada amb el pensament liberal modern per parlar i posar-nos d'acord sobre qüestions com són la creativitat, la responsabilitat, la solidaritat, l'esforç, la tenacitat, la tolerància, l'espiritualitat i altres valors que podrien resumir-se en el que molt encertadament Victoria Camps va denominar "Virtuts Públiques". Les quals, segons aquesta professora d'ètica, podrien sintetitzar-se en: solidaritat, tolerància, responsabilitat, professionalitat, bones maneres i transparència. El liberalisme pot ajudar a tornar a recompondre un projecte humanista que situï de nou als homes i dones emancipats, amos dels seus presents i actius constructors del futur, en el centre d'un nou paradigma cultural que pot tenir molts punts de contacte amb l'esperit renaixentista.
Les possibilitats d'aquesta trobada dialogal amb el pensament liberal no han d'esbiaixar l'existència d'algunes dificultats, importants, en aquesta recerca de raó entre diferents tradicions de pensament. Resulta discutible l'elogi encès que fa, en particular, el neoconservadurismo de tornada a àmbits privats i l'absència de diàleg sobre el sistema de valors. La valoració de l'individualisme proposada pels neoconservadurismo moderns estimula a les persones a ocupar-se només dels seus assumptes, dels seus negocis, mentre que es considera irrellevant discórrer sobre el per què de les coses i les seves raons. Aquesta incitació a l'individualisme estimula, indirectament, la insolidaritat com a únic referent vàlid.
Enfront d'això hem de recuperar el discurs, sempre incòmode, de la solidaritat. Però no des d'una discussió sobre els valors, doncs no crec que puguem trobar massa desacords sobre això amb els neoliberals, sinó a partir de compromisos fefaents a favor de la solidaritat. El desafiament real és com construir institucions solidàries, com impulsar i decidir alternatives solidàries i viure de forma solidària. Parafrasejant a Marx podríem dir que l'important ja no és interpretar la solidaritat, sinó construir un món solidari.
Les possibilitats d'aquesta trobada dialogal amb el pensament liberal no han d'esbiaixar l'existència d'algunes dificultats, importants, en aquesta recerca de raó entre diferents tradicions de pensament. Resulta discutible l'elogi encès que fa, en particular, el neoconservadurismo de tornada a àmbits privats i l'absència de diàleg sobre el sistema de valors. La valoració de l'individualisme proposada pels neoconservadurismo moderns estimula a les persones a ocupar-se només dels seus assumptes, dels seus negocis, mentre que es considera irrellevant discórrer sobre el per què de les coses i les seves raons. Aquesta incitació a l'individualisme estimula, indirectament, la insolidaritat com a únic referent vàlid.
Enfront d'això hem de recuperar el discurs, sempre incòmode, de la solidaritat. Però no des d'una discussió sobre els valors, doncs no crec que puguem trobar massa desacords sobre això amb els neoliberals, sinó a partir de compromisos fefaents a favor de la solidaritat. El desafiament real és com construir institucions solidàries, com impulsar i decidir alternatives solidàries i viure de forma solidària. Parafrasejant a Marx podríem dir que l'important ja no és interpretar la solidaritat, sinó construir un món solidari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada