L’altre dia, estant sopant a la caseta de la “Hermandad del Santo Angel” a la “Feria de Abril” vaig observar un fet que m’impactà. Al mig sopar entrà un conegut polític, ara en l’oposició, aspirant a l’elecció a alcalde en les properes eleccions municipals, i després, un parell més de polítics en actiu i col·legues de l’anterior. Em sorprengué com tots aquests polítics, a excepte d’anar a saludar al personal de cuina i al responsable de la caseta, no tingueren la iniciativa de saludar o parlar amb el nombrós públic que estava sopant. Passaren com una exhalació.
¿S’ha tornat estúpida la política?. La política sense interacció amb els ciutadans és molt nècia. La confiança ciutadana, base de tot lideratge polític, es construeix també a partir de la interacció dels polítics amb els ciutadans, els electors. Però sembla que les estratègies comunicatives d’alguns partits eviten que els polítics s’apropin als ciutadans. En els darrers anys s’han consolidat algunes pràctiques que esdevenen vertaderes barreres per apropar la política als ciutadans. Per exemple, els polítics fan rodes de premsa sense preguntes, els partits reparteixen talls d’imatge dels seus candidats o en les campanyes electorals s’eviten trobades reduïdes dels polítics amb els ciutadans.
Sense interacció dels ciutadans amb els polítics no hi lideratge polític. Sense relació directa dels ciutadans amb els polítics no hi espai plausible per la política. El perill d’avui és deixar la política en mans només dels dissenyadors de la mercadotècnia política. Els productes del marketing polític han esdevingut freds canals de comunicació, incapaços de transmetre la humanitat que sempre hi ha al darrera d’un polític. Cal salvar aquesta humanitat en benefici d’una política més humanitzada. Per sort, en algun dels primers anuncis electorals de la campanya municipal comença aparèixer algun polític mostrant-se distés i relaxat en entorns càlids, com la família o envoltat d’altres persones.
¿S’ha tornat estúpida la política?. La política sense interacció amb els ciutadans és molt nècia. La confiança ciutadana, base de tot lideratge polític, es construeix també a partir de la interacció dels polítics amb els ciutadans, els electors. Però sembla que les estratègies comunicatives d’alguns partits eviten que els polítics s’apropin als ciutadans. En els darrers anys s’han consolidat algunes pràctiques que esdevenen vertaderes barreres per apropar la política als ciutadans. Per exemple, els polítics fan rodes de premsa sense preguntes, els partits reparteixen talls d’imatge dels seus candidats o en les campanyes electorals s’eviten trobades reduïdes dels polítics amb els ciutadans.
Sense interacció dels ciutadans amb els polítics no hi lideratge polític. Sense relació directa dels ciutadans amb els polítics no hi espai plausible per la política. El perill d’avui és deixar la política en mans només dels dissenyadors de la mercadotècnia política. Els productes del marketing polític han esdevingut freds canals de comunicació, incapaços de transmetre la humanitat que sempre hi ha al darrera d’un polític. Cal salvar aquesta humanitat en benefici d’una política més humanitzada. Per sort, en algun dels primers anuncis electorals de la campanya municipal comença aparèixer algun polític mostrant-se distés i relaxat en entorns càlids, com la família o envoltat d’altres persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada