He tingut la sort de fer una conferència a la comunitat musulmana de Sant Joan Despí en ocasió del seu 15 è aniversari. En una sala d’actes d’un centre cívic, he explicat a un nombrós grup de musulmans la meva visió de l’Islam, el que jo espero de l’Islam. Durant una hora he pogut explicar a la comunitat musulmana les diferències que hi ha entre el que pot considerar-se l’Islam a Catalunya i l’Islam de Catalunya. Com a conclusió de la meva reflexió els hi he proposat els següents camins d’actuació.
En primer lloc, tenir confiança. Els catalans musulmans han de confiar en la força de la paraula en diàleg. Per això han d’estar convençuts de la seva capacitat dialogal i contribuir a vèncer els estereotips i prejudicis que encara empresonen moltes mentalitats. La transparència i la visibilitat ajuden a generar confiança. Han de ser persones coherents. Han de dir allò que pensen i fer allò que diuen. No pot haver-hi cap sospita d’ambigüitat en els seus comportaments. Han de ser ciutadans actius i compromesos. La construcció de relacions basades en la confiança comporta la interacció entre persones. Per això han de ser ciutadans compromesos en els àmbits on altres persones construeixen societat: partits, sindicats, associacions de tota mena i entitats socials. Perquè és des de la societat on els catalans musulmans descobreixen que estan treballant conjuntament amb altres persones de diferents creences i confessions per aconseguir una societat més justa i fraternal.
Han de contribuir a la humanització de la societat. Ara el que cal és anar més enllà de la integració i plantejar a la societat catalana contribuir a la seva millora a partir de l’aportació d’uns valors que neixen de l’Islam. Gràcies a la interacció i a la contribució de valors els catalans podrem construir una societat més oberta, plural i diversa on tothom es senti acollit i respectat en les seves creences. La comunitat musulmana ha de ser creativa. Això vol dir repensar la seva identitat a partir del context cultural europeu i català. L’Islam català ha de fer-se entenedor a la comprensió de la societat catalana. Aquesta exigència comporta repensar algunes de les pràctiques de les comunitats musulmanes. Per exemple, pot ser cal ser més decidit alhora de potenciar imams formats aquí, en lloc de buscar-los en altres tradicions culturals.
La comunitat musulmana ha de comunicar-se millor amb la societat. Cal potenciar la seva visibilitat i la seva relació normalitzada amb altres religions i entitats ciutadanes. El camí de la interacció comporta major visibilitat i normalitat ja que això genera empatia i simpatia. Cal exercir la crítica i la contestació d’aquelles pràctiques religioses que es projecten negativament contra el propi Islam. Cal decidídament crítics alhora d’afirmar que certs comportaments que adopten alguns musulmans dificulten la comprensió de la pròpia religió. Aquest és el camí a recórrer per construir l’Islam de Catalunya. Es tracta d’un camí que requerirà invertir-hi temps i paciència, però que és necessari transitar-lo per assegurar que els catalans musulmans nascuts fora percebin que Catalunya és també la seva terra i Espanya el seu pais d'acollida.
En primer lloc, tenir confiança. Els catalans musulmans han de confiar en la força de la paraula en diàleg. Per això han d’estar convençuts de la seva capacitat dialogal i contribuir a vèncer els estereotips i prejudicis que encara empresonen moltes mentalitats. La transparència i la visibilitat ajuden a generar confiança. Han de ser persones coherents. Han de dir allò que pensen i fer allò que diuen. No pot haver-hi cap sospita d’ambigüitat en els seus comportaments. Han de ser ciutadans actius i compromesos. La construcció de relacions basades en la confiança comporta la interacció entre persones. Per això han de ser ciutadans compromesos en els àmbits on altres persones construeixen societat: partits, sindicats, associacions de tota mena i entitats socials. Perquè és des de la societat on els catalans musulmans descobreixen que estan treballant conjuntament amb altres persones de diferents creences i confessions per aconseguir una societat més justa i fraternal.
Han de contribuir a la humanització de la societat. Ara el que cal és anar més enllà de la integració i plantejar a la societat catalana contribuir a la seva millora a partir de l’aportació d’uns valors que neixen de l’Islam. Gràcies a la interacció i a la contribució de valors els catalans podrem construir una societat més oberta, plural i diversa on tothom es senti acollit i respectat en les seves creences. La comunitat musulmana ha de ser creativa. Això vol dir repensar la seva identitat a partir del context cultural europeu i català. L’Islam català ha de fer-se entenedor a la comprensió de la societat catalana. Aquesta exigència comporta repensar algunes de les pràctiques de les comunitats musulmanes. Per exemple, pot ser cal ser més decidit alhora de potenciar imams formats aquí, en lloc de buscar-los en altres tradicions culturals.
La comunitat musulmana ha de comunicar-se millor amb la societat. Cal potenciar la seva visibilitat i la seva relació normalitzada amb altres religions i entitats ciutadanes. El camí de la interacció comporta major visibilitat i normalitat ja que això genera empatia i simpatia. Cal exercir la crítica i la contestació d’aquelles pràctiques religioses que es projecten negativament contra el propi Islam. Cal decidídament crítics alhora d’afirmar que certs comportaments que adopten alguns musulmans dificulten la comprensió de la pròpia religió. Aquest és el camí a recórrer per construir l’Islam de Catalunya. Es tracta d’un camí que requerirà invertir-hi temps i paciència, però que és necessari transitar-lo per assegurar que els catalans musulmans nascuts fora percebin que Catalunya és també la seva terra i Espanya el seu pais d'acollida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada