Pel que he percebut del III Congrés Protestant de Catalunya es troba en una cruïlla important que condiciona el seu futur. Un dels temes que preocupa l’àmplia família protestant és assegurar el seu impacte a la societat catalana. Durant els dies del congrés s’ha tractat de recollir l’experiència del passat i albirar com guanyar rellevància i pes específic en l’àmbit cultural de Catalunya. La història del protestantisme català està plena de bons exemples de la presència dels evangèlics en la societat, tant a través de les seves esglésies com de les obres culturals i socials. Però ara, els temps són nous i calen noves respostes. Respostes que afecten a l’espiritualitat personal, però que també s’inscriuen en l’àmbit de la rellevància de les esglésies i del missatge protestant.
En una interessant ponència, David Garrofé, ha situat el món evangèlic catalana davant la qüestió de la rellevància social. Diu que questa és la “capacitat de sobresortir, d’elevar-se per sobre la diversitat mitjana per ser reconegut per la importància de la seva aportació”. Diu que cal passar del temps de les lamentacions, que molts cops poden ser mers pretextes, a entendre que cal tenir una estratègia i una agenda concreta per al poble evangèlic del segle XXI.
David Garrofé proposa que cal “renovar la visió de manera contextualitzada, entendre de nou quina és la voluntat de Déu” per als protestants i per a tota la humanitat sigui o no sigui creient. Cal treballar en els propers anys per “generar una dinàmica global que porti a passar de l’actual notorietat social a una major rellevància social individual i col·lectiva de signe positiu”. Per això, diu, cal construir un nou discurs, potenciar àmbits de debat i de pensament crític i creatiu per “identificar quin seria el posicionament de Jesús davant el discurs de la nostra societat per poder influir i modificar-lo en la mesura del possible”. Perquè la comunitat evangèlica vol estar activament present en els grans debats contemporanis: globalització, immigració, bioètica, política i economia, justícia social, etc.. Tot un programa d’actuació ambiciós per la família evangèlica pels propers anys.
En una interessant ponència, David Garrofé, ha situat el món evangèlic catalana davant la qüestió de la rellevància social. Diu que questa és la “capacitat de sobresortir, d’elevar-se per sobre la diversitat mitjana per ser reconegut per la importància de la seva aportació”. Diu que cal passar del temps de les lamentacions, que molts cops poden ser mers pretextes, a entendre que cal tenir una estratègia i una agenda concreta per al poble evangèlic del segle XXI.
David Garrofé proposa que cal “renovar la visió de manera contextualitzada, entendre de nou quina és la voluntat de Déu” per als protestants i per a tota la humanitat sigui o no sigui creient. Cal treballar en els propers anys per “generar una dinàmica global que porti a passar de l’actual notorietat social a una major rellevància social individual i col·lectiva de signe positiu”. Per això, diu, cal construir un nou discurs, potenciar àmbits de debat i de pensament crític i creatiu per “identificar quin seria el posicionament de Jesús davant el discurs de la nostra societat per poder influir i modificar-lo en la mesura del possible”. Perquè la comunitat evangèlica vol estar activament present en els grans debats contemporanis: globalització, immigració, bioètica, política i economia, justícia social, etc.. Tot un programa d’actuació ambiciós per la família evangèlica pels propers anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada