Productivitat

Avui he sentit un comentari per la ràdio criticant determinades visions estretes de la productivitat. Es qüestionava l’interès reiterat de vincular la productivitat d’una empresa a la capacitat productiva dels seus treballadors. A partir d’aquí, s’argumentava, és fàcil atribuir la baixa productivitat a la poca preparació dels treballadors, al seu poc interès pel treball, als horaris laxes, a l’excés de dies festius, els ponts i els dies no treballats per culpa d’uns drets laborals emparats pels convenis, i no sé quantes coses més. Per altra banda, és prou conegut que hi ha una interès demostrat de consolidar els guanys laborals als beneficis de l’empresa i a la seva productivitat. De tant repetir-ho creurem que tot els mals de les empreses del nostre país es deu a la seva baixa productivitat degut a factors intrínsecs associats als seus treballadors.

Penso que pot haver-hi una altra interpretació. Alguns cops pot entendre’s complementària a l’anterior, però en altres ocasions per negar-la malgrat els discursos dominants. La productivitat també podria ser atribuïda a falles del sistema de l’organització de les empreses. Fora bo examinar si la productivitat estigués associada a qüestions del tipus: ¿el fet que els directius empresarials no organitzen prou bé la feina?, ¿que aquests directius no es tan ben preparats per dirigir?, ¿que els directius no saben aprofitar bé els recursos?, ¿que es perden molts diners per les feines mal fetes o les burocràcies de costos marginals?. No totes les empreses tenen baixa productivitat. ¿Per què no estudiar la possibilitat de que el sistema empresarial falla per la seva la base, en la concepció de la mateixa idea d’empresa?, ¿per què no dubtar de la possibilitat que les empreses estiguin mal dirigides?. Aquesta sospita es tan lícita, com la que tradicionalment se’ns ha vol fer creure.