Els cristians estem temptats de construir-nos una realitat en la qual tot hagi d’estar perfectament orientat cap a Déu. Es com construir-nos una bombolla de pietat on tot ens relaciona amb Déu. No crec que aquesta situació ens doni en cap lloc, ni en aquelles comunitats on els cristians s’apleguen per cercar Déu. La vida humana és més plural i està plena d’importants imperfeccions i incoherències. No crec que els cristians puguem fer com el salmista de demanar a Déu que aparti del nostre camí les persones sanguinàries o que hagin de morir els injustos.
“Que recaigui sobre el cap dels qui m'acusen la dolenteria que surt dels seus llavis! Que ploguin damunt d'ells brases roents, que el Senyor els fulmini amb el seu llamp, que els llanci a la fossa i no se n'alcin! Que no prosperi al país cap detractor, que als malvats i als violents els atrapi el Senyor i els aniquili!” (Sl 140,10-12)
La societat està plena de persones allunyades de l’amor de Déu i que conviuen quotidianament amb mí. Ells conviuen amb mi i jo no puc allunyar-me d'ells.
El que els cristians podem demanar a Déu “penetra els meus secrets i coneix el meu cor,
examina'm per conèixer què desitjo. Mira si vaig per camins d'idolatria i guia'm per camins eterns” (Sl 139, 23-24) per tal de descobrir la meva fidelitat al seguiment de Jesús. Els cristians hem de demanar a Déu que ens ajudi en l’examen de cor per tal de trobar-lo al mig d´un món on sembla negar-lo sovint o que hi ha moltes portes tancades a l’experiència de Déu perquè el seu camí està enfosquit per persones que es fien d'allò que no és res. És difícil veure la omnipresència de Déu en els propis actes de la humanitat però he experimentat que si busco a Déu el trobo. Per això prego "examina'm per conèixer que desitjo", mira de penetrar els meus secrets i decisions, donem coherència en els meus actes, ajudem a ésser coherent i no endinsar-me en camins d'idolatria. La meva vida ha d'ésser transparent a la teva voluntat. Soc aquí Senyor, fes en mi segons la teva voluntat.
L’examen de cor ha de permetre respondre a la pregunta ¿sóc testimoni de Déu?. Per això, en el meu examen de cor he de pregar a Déu que m’ajudi a descobrir quines són les meves fidelitats i així saber si el meu amor és vertader. Es pregar a Déu perquè m’ajudi a discernir si em moc per els interessos del món o busco la seva veritat. Es tan fàcil adorar les falses seguretats del món. Són planeres i dolces; però deixen el cor sec d'amor i intranquil. Sé quan soc infidel a l’amor de Déu, però em falta encara bastant d'amor per superar la meva capacitat de justificar-me. Examina'm Déu meu, ajuda a examinar-me per tal de no caure en les noves idolatries que ens parla Mateu: “ningú no pot servir dos senyors, perquè si estima l'un, avorrirà l'altre, i si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu servir alhora Déu i el diner” (Mt 6,24).
“Que recaigui sobre el cap dels qui m'acusen la dolenteria que surt dels seus llavis! Que ploguin damunt d'ells brases roents, que el Senyor els fulmini amb el seu llamp, que els llanci a la fossa i no se n'alcin! Que no prosperi al país cap detractor, que als malvats i als violents els atrapi el Senyor i els aniquili!” (Sl 140,10-12)
La societat està plena de persones allunyades de l’amor de Déu i que conviuen quotidianament amb mí. Ells conviuen amb mi i jo no puc allunyar-me d'ells.
El que els cristians podem demanar a Déu “penetra els meus secrets i coneix el meu cor,
examina'm per conèixer què desitjo. Mira si vaig per camins d'idolatria i guia'm per camins eterns” (Sl 139, 23-24) per tal de descobrir la meva fidelitat al seguiment de Jesús. Els cristians hem de demanar a Déu que ens ajudi en l’examen de cor per tal de trobar-lo al mig d´un món on sembla negar-lo sovint o que hi ha moltes portes tancades a l’experiència de Déu perquè el seu camí està enfosquit per persones que es fien d'allò que no és res. És difícil veure la omnipresència de Déu en els propis actes de la humanitat però he experimentat que si busco a Déu el trobo. Per això prego "examina'm per conèixer que desitjo", mira de penetrar els meus secrets i decisions, donem coherència en els meus actes, ajudem a ésser coherent i no endinsar-me en camins d'idolatria. La meva vida ha d'ésser transparent a la teva voluntat. Soc aquí Senyor, fes en mi segons la teva voluntat.
L’examen de cor ha de permetre respondre a la pregunta ¿sóc testimoni de Déu?. Per això, en el meu examen de cor he de pregar a Déu que m’ajudi a descobrir quines són les meves fidelitats i així saber si el meu amor és vertader. Es pregar a Déu perquè m’ajudi a discernir si em moc per els interessos del món o busco la seva veritat. Es tan fàcil adorar les falses seguretats del món. Són planeres i dolces; però deixen el cor sec d'amor i intranquil. Sé quan soc infidel a l’amor de Déu, però em falta encara bastant d'amor per superar la meva capacitat de justificar-me. Examina'm Déu meu, ajuda a examinar-me per tal de no caure en les noves idolatries que ens parla Mateu: “ningú no pot servir dos senyors, perquè si estima l'un, avorrirà l'altre, i si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu servir alhora Déu i el diner” (Mt 6,24).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada