El lloc de la religió en les democràcies àrabs

Es difícil gestionar, en aquests moments, la relació entre fe islàmica i política després dels processos democràtics dels darrers mesos. La por al ressorgiment de l’islamisme polític, qualificat per alguns com a moderat per la seva confiança en el sistema democràtic, pot afavorir el predicament de visions laïcistes excloents sobre les relacions entre fe i política, similars a la pràctica per la laicitè francesa que es agafada com a model. A un altre extrem es configura un islamisme polític, no radical, que aspira arribar a mantenir el lligam entre Islam i política per tal que, en un futur desitjable, l’àmbit polític queda supeditat als codis morals de la religió.

És evident que, ni una visió ni l’altra resulten comprensible o coherents amb els paràmetres polítics i religiosos de les societats occidentals. Per facilitar el diàleg entre les realitats d’ambdues bandes del Mediterrani fora convenient que les religions consolidades en països secularitzats i d’estructura política laica compartissin la seva experiència amb les incipients democràcies àrabs. Es tracta de transmetre l’experiència política i religiosa seguida a través de la separació de l’àmbit polític de l’esfera religiosa. Les democràcies àrabs nascudes a través de l’anomenada “primavera àrab” es troben en un cruïlla on han de decidir realment quin és el lloc que ocupa la religió en la societat i la religió islàmica hauria de clarificar quina és la relació que ha d’establir amb el poder polític. Conscients de que, per la pròpia característica de l’Islam resulta més imprecís establir els interlocutors que permetin dibuixar aquesta política.