L’ascensor social no funciona

Una de les notícies del inici de l’any és saber quins són els primers nadons catals. Aquest any, els nous ciutadans catalans tres d’ells són fills de persones que han nascut fora de Catalunya. Probablement la notícia no aporta una dada estadística rellevant, però té un valor simbòlic que no es pot obviar. Es pot formular en forma de pregunta. ¿Reprodueixen les institucions catalanes, més enllà de les anècdotes puntuals, la seva peculiar composició social?. És evident que no. L’ascensor social no funciona, ni de bon tros. Els catalans que tenen un origen, encara que sigui, una mica llunyà amb la recent immigració estan al marge de les institucions rellevants de Catalunya.

El que, d’alguna manera Catalunya ha resolt pels descendents de les immigracions internes espanyoles, encara no ho ha fet per les darreres immigracions amb origen en altres països. Recordo de bon grat que el President Pujol comentà, davant l’elecció del President Montilla, que aquest fet evidanciava que a Catalunya s’havia fet bé la feina en quan a que una persona, d’origen andalús, havia arribat a ser elegit president de la Generalitat. Però, les institucions polítiques i les entitats associatives, no acaben de resoldre bé la transformació sociològica de la societat catalana. Per exemple, és difícil trobar en els nuclis de decisió política persones que clarament puguin associar-se a un orígens relacionat amb les darreres immigracions; el mateix passa amb les juntes entitats esportives. Tot i que aquestes institucions tinguin militants o socis que sí reflecteixen aquesta diversitat social.
Catalunya ha de saber oferir un marc coherent per demostrar que la integració de la diversitat social és real i que no existeix una segregació de facto en relació a uns orígens llunyans de les persones. A França, país que ens precedeix molts anys en resoldre aquestes temes, tenir segons quin cognom o viure segons en quin barri és encara un motiu de segregació. La televisió francesa no tingué un presentador de televisió clarament identificable com fill d’immigrants fins després de la no massa llunyana revolta dels banlieus. A Catalunya, encara som a temps de no fer els mateixos errors dels nostres veïns.