Les misses del moviment neocatecumenal

A l’Església catòlica hi ha nombrosos moviments, alguns relativament nous, que tenen les seves senyes d’identitat pròpia i molt diferenciada d’altres realitat eclesials. Tinc la impressió que existeix un desconeixement del que són i que fan. Per això, en la mesura que sigui possible, aniré explicant algunes de les característiques dels nous moviments eclesials. Començo per les comunitats del Camí Neocatecumenal i, en aquest cas, em referiré a com entenen les celebracions eucarístiques.

Les misses de les comunitats neocatecumenals han estat un dels factors de controvèrsia entorn i un motiu de recel per part del Vaticà alhora de concedir el reconeixement a aquest moviment que tingué una notable expansió sota el pontificat de Joan Pau II. Les eucaristies neocatecumenals, només celebrades per persones d’aquest moviment a les quals no poden participar-hi altres creients, es distingeixen des de sempre per almenys quatre elements.

1. Es celebren en grups restringits que corresponen als diferents estadis de l'avanç en el recorregut catequètic. Si en una parròquia, per exemple, les comunitats neocatecumenals són dotze, cadascuna amb un estadi diferent, sengles seran les misses, celebrades en locals separats més o menys a la mateixa hora, preferiblement el dissabte a la nit.

2. L'ambient i la decoració calquen la imatge del banquet: una taula amb els comensals asseguts al voltant. També quan els neocatecumenales celebren la missa en una església i no en una sala parroquial ignoren l'altar. Col·loquen una taula al centre i se sentin al voltant de la mateixa en cercle.

3. Cadascuna de les lectures bíbliques de la missa està precedida per una àmplia "monició" per part d'un o un altre dels catequistes que guien a la comunitat i són seguides, especialment després de l'Evangeli, per les "ressonàncies", és a dir, per reflexions personals d'un ampli nombre dels presents. L'homilia del sacerdot s'afegeix a les "ressonàncies", sense distingir-se de les mateixes.

4. També la comunió es realitza reproduint el mòdul del banquet. El pa consagrat un gran pa àzim de farina de blat, dos terços blanca i un terç integral, preparat i bullit segons les regles minucioses establertes per Kiko Argüelles es parteix i es distribueix als presents, que romanen en els seus llocs. Una vegada s'ha ultimat la distribució, tots ho mengen contemporàniament, inclòs el sacerdot. A continuació aquest passa d'un a un altre amb el calze del vi consagrat, del com beu cadascun dels presents.

Hi ha altres particularitats, però aquestes quatre són suficients per entendre quanta diversitat de forma i de substància hi ha entre les misses dels neocatecumenals i les celebrades segons les regles litúrgiques generals. Una diversitat segurament més forta, per exemple, de la qual hi ha entre les misses en ritu romà antic i en ritu modern. Les autoritats vaticanes han intentat diverses vegades portar de nou als neocatecumenals a una major fidelitat a la "lex orandi" en vigor a l'Església catòlica. Però sense masses resultats. L’advertiment més contundent es realitzà en el moment de la promulgació dels estatuts definitius del Camí Neocatecumenal, aprovats en 2008. En aquell moment, en l'article 13, les autoritats vaticanes establiren que les misses de les comunitats han d'estar "obertes també a altres fidels"; que la comunió cal rebre-la "dempeus"; que per a les lectures bíbliques es permeten, a més de l'homilia, només "breus moniciones" introductoras”.