Ahir vaig veure la final vibrant del partit de tenis entre Novak Djokovic i Rafel Nadal. Esport, passió i suspens fins el darrer moment. No sóc espectador assidu del tenis, per això no era del tot conscient de la importància de l'ús de la tecnologia per ajudar a conformar els criteris del jutge principal. La tècnica de l’ull de falcó, hawk-eye, permet, en cas de dubte, verificar on ha botat la pilota. Aquesta tècnica informàtica es fa servir també en el criquet i en altres esports en els quals intervé una pilota. Si la tecnologia serveix per millorar sense minvar l'autoritat del jutge de tenis, perquè no es pot fer-se servir en altres esports on els àrbitres poden tenir dificultats evidents de visió per exercir la seva funció.
La tècnica hawk-eye seria molt útil en el futbol on la velocitat dels esdeveniments pot conduir a prendre decisions errònies amb greus conseqüències. Sé que s’han fet algunes proves i que en menys d’un segon es poden transmetre informacions al jutge perquè conformi la seva decisió. Però el sistema no s’ha implantant. Quan és evident que el seu ús permetria avaluar correctament els fores de joc o les faltes dins l'àrea, per exemeple; ja que en alguns cops són qüestió de petites distancies o apreciacions subtils que cal fer. Hi ha moltes resistències per fer servir aquesta tècnica quan és evident que pot ajudar a millorar la qualitat la decisió. Alguns cops dóna la impressió que perdura una concepció heroica de l’administració de la justícia on el domini de l’escena importa tant com el resultat la decisió. Això explicaria, en el cas del futbol, l’obsessió que tenen alguns àrbitres de sancionar ràpidament qualsevol protesta i fer-se el distret alhora de valorar la duresa d’alguna entrada. No diguem altres instàncies de l’esport que tenen venes als ulls quan deixen d’actuar per ofici davant d’una agressió identificada gràcies a un vídeo, per exemple. Dóna la impressió que en aquests casos confonen l’autoritat que han d’exercir amb el poder que tenen. Mal assumpte.
La tècnica hawk-eye seria molt útil en el futbol on la velocitat dels esdeveniments pot conduir a prendre decisions errònies amb greus conseqüències. Sé que s’han fet algunes proves i que en menys d’un segon es poden transmetre informacions al jutge perquè conformi la seva decisió. Però el sistema no s’ha implantant. Quan és evident que el seu ús permetria avaluar correctament els fores de joc o les faltes dins l'àrea, per exemeple; ja que en alguns cops són qüestió de petites distancies o apreciacions subtils que cal fer. Hi ha moltes resistències per fer servir aquesta tècnica quan és evident que pot ajudar a millorar la qualitat la decisió. Alguns cops dóna la impressió que perdura una concepció heroica de l’administració de la justícia on el domini de l’escena importa tant com el resultat la decisió. Això explicaria, en el cas del futbol, l’obsessió que tenen alguns àrbitres de sancionar ràpidament qualsevol protesta i fer-se el distret alhora de valorar la duresa d’alguna entrada. No diguem altres instàncies de l’esport que tenen venes als ulls quan deixen d’actuar per ofici davant d’una agressió identificada gràcies a un vídeo, per exemple. Dóna la impressió que en aquests casos confonen l’autoritat que han d’exercir amb el poder que tenen. Mal assumpte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada