Em temps de crisi també cal conrear les virtuts. Poblament, són temps per destil·lar dels valors les virtuts que cal defensar com a referents irrenunciables. També són moments per educar-nos en aquells valors que necessitem adquirir per dur una vida virtuosa. Per això quan, es llegeixen algunes notícies, hom de no pot deixar d’expressar una certa perplexitat.
He llegit en un diari de tirada estatal, molt atent a veure la palla en l'ull dels catòlics, una notícia que m'ha deixat bocabadat. Un conegut empresari té centenars de sabates de luxe i explicava que se les compra anualment a New York. No pretenc jutjar ara el comportament del senyor. Sí que m’agradaria fer notar que el diari, al publicar aquesta notícia transmet un comportament molt allunyat de les virtuts que s’haurien de propagar en temps de crisi.
M’interessa destacar de la inutilitat i futilitat de tenir més sabates de les que una persona es pot posar i la despesa inútil que aquest gests comporta. El despreniment de la superfluïtat ha de ser una virtut desitjable. Seria una virtut homologable o relacionada amb la fortitud de Plató o amb la mesura d’autocontrol que es desprenen de les virtuts cardinals catòliques, especialment la pròpia fortitud i la temprança. Ben segur que cadascú de nosaltres trobem la manera concreta de ser testimonis d’aquesta virtut.
He llegit en un diari de tirada estatal, molt atent a veure la palla en l'ull dels catòlics, una notícia que m'ha deixat bocabadat. Un conegut empresari té centenars de sabates de luxe i explicava que se les compra anualment a New York. No pretenc jutjar ara el comportament del senyor. Sí que m’agradaria fer notar que el diari, al publicar aquesta notícia transmet un comportament molt allunyat de les virtuts que s’haurien de propagar en temps de crisi.
M’interessa destacar de la inutilitat i futilitat de tenir més sabates de les que una persona es pot posar i la despesa inútil que aquest gests comporta. El despreniment de la superfluïtat ha de ser una virtut desitjable. Seria una virtut homologable o relacionada amb la fortitud de Plató o amb la mesura d’autocontrol que es desprenen de les virtuts cardinals catòliques, especialment la pròpia fortitud i la temprança. Ben segur que cadascú de nosaltres trobem la manera concreta de ser testimonis d’aquesta virtut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada