Quan vaig veure per primer cop “La nit americana” de François Truffaut, va impressionar-me l’obsessió mostrada pel personatge de director, interpretat pel mateix Truffaut, de mirar la realitat a través del rectangle que formaven els seus dits imitant el format de la pantalla. Ara, veient l’exposició Pantalla Global del CCCB entenc que les pantalles, tota mena de pantalles, han condicionen la manera de veure i comprendre la realitat. Aquesta, generalment es percebuda per una imatge transmesa per una pantalla.
En el catàleg de l’exposició, dos dels comissaris Gilles Lipovetsky i Jean Serroy, l’altre és Andrés Hispano, expliquen els diferents poders de la pantalla. Les pantalles sedueixen, són font de poder, narren històries i vehiculen relats, distorsionen la realitat, vigilen i venen mercaderies o idees, són eines de creació i comunicació, i acceleren aspectes de la vida. Des del cinema, la televisió o l’internet de l’ordinador la vida passa a través d’una pantalla. Les imatges produïdes i vehiculades pels mass media contribueixen a canviar la percepció del món; les comunicacions personals i polítiques; i les maneres de viure. Les pantalles són omnipresents. Al final de l’exposició vaig convertir un dels lemes de la mostra en una pregunta. ¿tot està en la pantalla?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada