El papa Benet XVI va rebre en audiència a un grup de bisbes nord-americans en visita ad limina apostolorum. En el seu discurs va defensar l’ensenyament moral de l’Església no separat d'una fe raonable i com a missatge alliberador.
La reflexió de Benet XVI partí de l’anàlisi l'experiència històrica nord-americana en relació a la llibertat religiosa, i específicament en la relació que s’establí entre religió i cultura. Afirmà que “en el cor de cada cultura, tant si es percep o no, hi ha un consens sobre la naturalesa de la realitat i el ben moral, i per tant sobre les condicions per el renaixement de la humanitat”. El papa destacà que, als Estats Units, aquest consens, tal com es conté en els documents fundadors del país “es va fonamentar en una visió del món formada no només per la fe sinó també per un compromís amb determinats principis ètics, derivats de la naturalesa i la naturalesa de Déu”. Però avui, segons Benet XVI, aquest consens “s'ha erosionat significativament davant noves i potents corrents culturals, que no només s'oposen directament als ensenyaments centrals de la tradició judeocristiana, sinó que cada vegada són més hostils al cristianisme com a tal”.
El papa va subratllar que, “amb la seva llarga tradició de respecte per la correcta relació entre fe i raó, l'Església exerceix un paper crític en confrontar-se amb corrents culturals que, basades en un individualisme extrem, busquen promoure nocions de llibertat separades de la veritat moral”. “La nostra tradició no parla de fe cega, sinó d'una perspectiva racional que enllaça la nostra obstinació per construir una societat autènticament justa, humana i pròspera amb la nostra seguretat última que el cosmos posseeix una lògica interna, accessible al raonament humà” afirmà Benet XVI. “La defensa de l'Església d'un raonament moral basat en la llei natural es basa en la seva convicció que aquesta llei no és una amenaça per a la nostra llibertat, sinó més aviat un 'llenguatge' que ens permet entendre'ns a nosaltres mateixos i a la veritat del nostre ésser, per així crear un món més just i humà. Per tant, proposa el seu ensenyament moral, com un missatge no de constricció, sinó d'alliberament, i com a base per a la construcció d'un futur segur” afegí el Papa. Per això és important, emfatitzà Benet XVI, el testimoni dels cristians compromesos políticament en el camp dels grans valors morals del nostre temps: el respecte de la vida, la protecció de la dignitat humana i la promoció dels autèntics drets humans.
La reflexió de Benet XVI partí de l’anàlisi l'experiència històrica nord-americana en relació a la llibertat religiosa, i específicament en la relació que s’establí entre religió i cultura. Afirmà que “en el cor de cada cultura, tant si es percep o no, hi ha un consens sobre la naturalesa de la realitat i el ben moral, i per tant sobre les condicions per el renaixement de la humanitat”. El papa destacà que, als Estats Units, aquest consens, tal com es conté en els documents fundadors del país “es va fonamentar en una visió del món formada no només per la fe sinó també per un compromís amb determinats principis ètics, derivats de la naturalesa i la naturalesa de Déu”. Però avui, segons Benet XVI, aquest consens “s'ha erosionat significativament davant noves i potents corrents culturals, que no només s'oposen directament als ensenyaments centrals de la tradició judeocristiana, sinó que cada vegada són més hostils al cristianisme com a tal”.
El papa va subratllar que, “amb la seva llarga tradició de respecte per la correcta relació entre fe i raó, l'Església exerceix un paper crític en confrontar-se amb corrents culturals que, basades en un individualisme extrem, busquen promoure nocions de llibertat separades de la veritat moral”. “La nostra tradició no parla de fe cega, sinó d'una perspectiva racional que enllaça la nostra obstinació per construir una societat autènticament justa, humana i pròspera amb la nostra seguretat última que el cosmos posseeix una lògica interna, accessible al raonament humà” afirmà Benet XVI. “La defensa de l'Església d'un raonament moral basat en la llei natural es basa en la seva convicció que aquesta llei no és una amenaça per a la nostra llibertat, sinó més aviat un 'llenguatge' que ens permet entendre'ns a nosaltres mateixos i a la veritat del nostre ésser, per així crear un món més just i humà. Per tant, proposa el seu ensenyament moral, com un missatge no de constricció, sinó d'alliberament, i com a base per a la construcció d'un futur segur” afegí el Papa. Per això és important, emfatitzà Benet XVI, el testimoni dels cristians compromesos políticament en el camp dels grans valors morals del nostre temps: el respecte de la vida, la protecció de la dignitat humana i la promoció dels autèntics drets humans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada