Regirant papers vaig trobar unes notes de quan vaig fer els exercicis de Sant Ignasi sobre l’oració. He trobat interessant l’enfocament que em donaren sobre l’oració. Per aquest motiu reprodueixo quasi bé textualment aquestes notes perquè aporten un mètode que serveix per articular la senzilla pregària personal més enllà dels exercicis espirituals de Sant Ignasi.
Tota oració té una entrada. En aquesta primera part de l'oració cal sentir-se en el Senyor. Per fer-ho cal ajudar-se amb el que Sant Ignasi proposa com a oració preparatòria. A continuació ve el cos de l’oració. En primer lloc es fa una lectura vivida del text (assimilació contemplativa del text) bíblic, procurant arrelar-lo a l'experiència personal. Cal sentir primer les paraules (que elles vagin penetrant en un mateix, sense reflexionar-les, només deixant-se portar pels sentits). Després cal situar aquestes sensacions generades pel text en la vida quotidiana. Tot seguit es procedeix a la petició de gràcia que consisteix en un coneixement intern del text.
S’acaba l’oració acaba amb un col·loqui final. Cal resumir en el cor els sentiments més dominants sorgits durant la pregària. S’acaba amb el Pare Nostre. Aquesta pregària ha de complementar-se diàriament amb la Pregària de la Vida que és una revisió i il·luminació del que s'ha fet durant el dia a la llum de la paraula de Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada