Dels valors a les virtuts

Dissabte passat, al portal de l’escala d’un amic que havia convocat una festa per celebrar el seu aniversari, coincidí al marxar amb dos bons amics i improvisarem una interessant conversa sobre la relació que hi ha entre valors i virtuts. Un d’ells, amb força perspicàcia, observà que hi ha una excessiva atenció mediàtica als valors i poca al tema de les virtuts. Aquest advertiment és del tot encertat. Durant molt de temps l’atenció s’ha centrat en parlar de valors de forma genèrica, sense adonar-se que els valors no són neutres ja que tant poden servir per alimentar comportaments bons com dolents. Mentre que les virtuts orienten el comportament de les persones a fer el bé.

El petit col·loqui improvisat en la penombra d’un portal m’ajudà a comprendre la urgència de reivindicar les virtuts més que els valors. Les virtuts s’han confós amb la virtuositat i s’ha abandonat el discurs moral sobre l’ésser virtuós. Al parlar en excés sobre la crisi de valors s’ha desvirtuat el sentit moral de la virtut perquè s’ha posat l’accent amb un concepte ambigu perquè és, a voltes, polisèmic i pot desembocar en pràctiques antagòniques. No passa així amb el concepte de virtut. Aquesta sempre evoca la capacitat de produir un efecte donat en una direcció encaminada al fer el bé. De tot això, com s’ha vist, es pot parlar en un portal, un dissabte a la nit al barri del Guinardó.