Pentecostals
Es denominen pentecostals als membres de diferents denominacions protestants o esglésies independents que cruen que tots els cristians han de buscar una experiència després de la conversió religiosa anomenada el baptisme de l'Esperit Sant. Aquestes denominacions i esglésies ensenyen que a través de l'experiència del baptisme de l'Esperit Sant, es poden rebre un o més dons espirituals, incloent la capacitat de profetitzar o transmetre missatge de Déu, la pràctica de la sanació física, parlar en llengües o idiomes espiritual (glosolalia), i interpretar llengües. El pentecostalisme té arrels en el moviment de santedat del segle 19, que va promoure una intensa personal pietat. Va sorgir com un moviment religiós en diferents punts dels Estats Units a principis del segle 20. Dins d’aquest moviment hi ha les Assemblees de Déu i l'Església de Déu en Crist.
Es denominen pentecostals als membres de diferents denominacions protestants o esglésies independents que cruen que tots els cristians han de buscar una experiència després de la conversió religiosa anomenada el baptisme de l'Esperit Sant. Aquestes denominacions i esglésies ensenyen que a través de l'experiència del baptisme de l'Esperit Sant, es poden rebre un o més dons espirituals, incloent la capacitat de profetitzar o transmetre missatge de Déu, la pràctica de la sanació física, parlar en llengües o idiomes espiritual (glosolalia), i interpretar llengües. El pentecostalisme té arrels en el moviment de santedat del segle 19, que va promoure una intensa personal pietat. Va sorgir com un moviment religiós en diferents punts dels Estats Units a principis del segle 20. Dins d’aquest moviment hi ha les Assemblees de Déu i l'Església de Déu en Crist.
Carismàtics
Els carismàtics són membres de denominacions no pentecostals - incloent catòlics, ortodoxos i algunes denominacions protestants - que comparteixen algunes de les creences pentecostals i participar en almenys algunes de les pràctiques espiritualsbnassociats amb el pentecostalisme, com la sanitat divina, profecia i el parlar en llengües. El moviment carismàtic, de vegades coneguda com la renovació carismàtica, va començar entre els protestants als Estats Units cap l’any el 1960 i s’extangué a alguns moviments de l'Església Catòlica dels Estats Units per l’any 1967. El moviment carismàtic també troba la seva expressió en les congregacions independents que s'han format les seves pròpies xarxes d'esglésies afiliades. Aquestes xarxes d'esglésies són diferents de les esglésies pentecostal.
Els carismàtics són membres de denominacions no pentecostals - incloent catòlics, ortodoxos i algunes denominacions protestants - que comparteixen algunes de les creences pentecostals i participar en almenys algunes de les pràctiques espiritualsbnassociats amb el pentecostalisme, com la sanitat divina, profecia i el parlar en llengües. El moviment carismàtic, de vegades coneguda com la renovació carismàtica, va començar entre els protestants als Estats Units cap l’any el 1960 i s’extangué a alguns moviments de l'Església Catòlica dels Estats Units per l’any 1967. El moviment carismàtic també troba la seva expressió en les congregacions independents que s'han format les seves pròpies xarxes d'esglésies afiliades. Aquestes xarxes d'esglésies són diferents de les esglésies pentecostal.
Evangèlics
Els evangèlics són cristians que creuen en la centralitat de la conversió o el "néixer de nou" a partir de l'experiència en la recepció de la salvació. Creuen en l'autoritat de la Bíblia com la revelació de Déu a la humanitat, itenen un fort compromís amb l'evangelització o el compartir el missatge cristià. Els evangèlics constitueixen un moviment trans-denominacional; cristians que sostenen aquestes creences o compromisos es poden trobar en nombroses denominacions i tradicions de l'església, com el metodisme i els presbiterians, en denominacions pentecostals com les Assemblees de Déu o les denominacions són pròpiament evangèliques, com és el cas de l'Església Evangèlica Lliure d’Amèrica. Els orígens d’aquestes esglésies evangèliques modernes es remunten al pietisme luterà de finals del segle 17 a Alemanya i el metodisme a Anglaterra al voltant de la mateixa època.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada