Indignitat i mala educació

No se si el Regne d'Espanya hauria de prendre una mesura contundent contra Iran pel gest d'ahir del seu ambaixador de no voler donar la ma a la reina. Com tampoc sé si el gest podria vincular-se al recent embargament del petroli iranià. Però més aviat sospito que la raó d'aquest gest està en la negativa d'alguns musulmans de saludar a les dones. Són raons religioses. Personalment ho m’he trobat en situacions que ha passat el mateix. És profundament desagradable i molest. M'incomoda aquest gest en relació a la reina perquè en ella, en aquest moment, es trobaven identificades totes les dones espanyoles que mereixen un tracte d'igualtat que l'ambaixador negà.

És evident que la societat espanyola està encara lluny de tenir una política plena d'igualtat home dona, però es un signe de la seva maduresa democràtica haver avançat en aquesta direcció. No passa el mateix en determinades concepcions de l'Islam amb les quals sembla identificar-se l’ambaixador iranià. Aquest gest és inadmissible i condemnable. Negar-se a donar la ma a una dóna no és tolerable. Com tampoc és admissible l’actitud que mostren alguns catalans musulmans amb les dones. La necessitat d’una convivència cívica no ha de fer-nos negar allò que es evident com, per exemple, que alguns catalans musulmans discriminen a les dones. Això tampoc és admissible. Per això el gest de l’ambaixador, a més d’evidenciar una important mala educació i impertinència, és condemnable per indigna.