dimarts, 7 de maig de 2013

El camí de les bones obres


La fe sense obres, és una fe morta “si algú que té fe i no dorm demostrava amb les obres, ¿de què serviria?. A un home així, ¿la fe el podrà salvar?...Si no hi obres, la fe tota sola és morta. Tu dius que tens la fe, jo tinc les obres, sense les obres, que tens fe, que jo, amb les obres, et demostraré la meva fe” (Jm 2,14-18). La regla benedictina ho diu amb molta contundència “si volem habitar en el temple d’aquest regne, mirem que no s’hi arriba si no és corrent-hi amb les bones obres” (Pròleg de la Regla de sant Benet v 22). Novament la claredat de sant Benet il·lumina les possible preguntes que poden fer-nos sobre quines son considerades bones obres.

Com a cristians hem de meravellar-nos de la simplicitat dels camins que ens porten a retrobar-nos amb Déu. En la veu del salmista trobem els elements nuclears que mostren els camins que ens porten el temple a través de les bones obres: “Senyor, qui podrà estar-se a casa teva? Qui podrà viure a la teva muntanya santa?. El qui obra honradament, practica la justícia i diu la veritat tal com la pensa. Quan parla no escampa calúmnies, mai no fa mal al proïsme ni carrega a ningú res infamant” (Sl 15,1-3). Aquest camí és practicable cada dia. Diàriament tenim múltiples ocasions per fer realitat aquestes paraules. Les bones obres que Déu ens demana no són heroïcitats o actuacions espectaculars. Déu ens descriu un camí que puguem recórrer cada dia múltiples vegades. Ben segur que, tal com es deia abans, en el recolliment de la nit podem verificar el realisme d’aquesta proposta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada