dijous, 30 de maig de 2013

Mentirosa


Durant molts anys, a la festa major de Folquer, antic poble de la Noguera, ballava un bolero que es deia Mentirosa. Un venerable músic de Benavent, vertader home orquestra, amb el seu acordió ens transportava al món de les passions i el sentiments amb la seva veu alegre però poc entonada. Les famílies Hernández Pijoan i Maluquer eren els grans amfitrions d’aquells moments deliciosos. Eren altres temps. Ara, anys després, quan els amics ja han desaparegut, la vida política sembla un ritornello trist d’aquest bolero. La mentida és una actitud molt humana que, emprada esporàdicament pot generar alguna comprensió, però quan esdevé habitual és un engany i un frau.

Hi ha polítics que menteixen permanentment. Això, que de per ell mateix ja és ofensiu per venir de qui ve, esdevé insuportable quan el mentider pretén moralitzar. Llavors la mentida es converteix en una entabanada. La mentida i la seva pretesa moral associada és propi del fariseisme. Descobreixo amb tristesa que el fariseisme està tant en el cor d’alguns dirigents polítics que no són capaços de qüestionar el perquè de la ganga dels preus de les begudes destil·lades subvencionades en el bar del Congrés de Diputats. El mateix poden dir-se d’aquells polítics que consideren normal cobrar, a més del seu sou com a diputat o senador, un onerós sobresou per atendre les obligacions del partit. Com tampoc resulten comprensibles algunes dietes de desplaçament o de representació generosament gastades per alguns representants polítics. Lamentable. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada