Durant molts anys, a la festa major de Folquer, antic
poble de la Noguera, ballava un bolero que es deia Mentirosa. Un venerable músic de Benavent, vertader home orquestra,
amb el seu acordió ens transportava al món de les passions i el sentiments amb
la seva veu alegre però poc entonada. Les famílies Hernández Pijoan i Maluquer
eren els grans amfitrions d’aquells moments deliciosos. Eren altres temps. Ara,
anys després, quan els amics ja han desaparegut, la vida política sembla un ritornello trist d’aquest bolero. La
mentida és una actitud molt humana que, emprada esporàdicament pot generar
alguna comprensió, però quan esdevé habitual és un engany i un frau.
Hi ha polítics que menteixen permanentment. Això, que de
per ell mateix ja és ofensiu per venir de qui ve, esdevé insuportable quan el
mentider pretén moralitzar. Llavors la mentida es converteix en una entabanada.
La mentida i la seva pretesa moral associada és propi del fariseisme.
Descobreixo amb tristesa que el fariseisme està tant en el cor d’alguns
dirigents polítics que no són capaços de qüestionar el perquè de la ganga dels
preus de les begudes destil·lades subvencionades en el bar del Congrés de
Diputats. El mateix poden dir-se d’aquells polítics que consideren normal
cobrar, a més del seu sou com a diputat o senador, un onerós sobresou per
atendre les obligacions del partit. Com tampoc resulten comprensibles algunes
dietes de desplaçament o de representació generosament gastades per alguns
representants polítics. Lamentable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada