dissabte, 18 de maig de 2013

El seu Regne de Déu, és o no d'aquest món ?


L'Església i la cultura moderna havien assumit que el relat de Joan sobre el diàleg de Pilat amb Jesús explicat en el relat de la Passió exemplificava quina havia d'ésser la relació de la pròpia Església amb la societat civil. El pensament lliberal modern feu seva la pregunta de Pilat: "Ets el rei dels jueus?", mentre que la resposta de Jesús: "El meu regne no és pas d'aquest món", fou la resposta donada per l'Església al temps de la modernitat. A partir de la mútua acceptació de les respostes el pensament lliberal justificà la separació de competències entre la societat secular i l'Església, sense contemplar la possibilitat d'establir un diàleg real sobre la identitat de les dues realitats, s’adaptà a aquesta circumstància. La proposta de laïcitat es construí sobre la confiança en la raó i la ubicació del Regne de Déu al marge de la història.
           
D'acord amb aquesta separació de plans proposada pel pensament lliberal  la ciutat secular únicament podia ocupar-se del món, mentre que l'Església havia d'ocupar-se dels cors. La "teologia burgesa" justificà la privatització de la fe i contribuí a buidar-la de la seva carga profètica. La fe quedà reclosa a les sagristies, en una pràctica intimista preocupada exclusivament per la possessió i domesticació de Déu, sense cap possibilitat de dir una paraula crítica sobre la política per por de vulnerar la pretesa neutralitat i autonomia de la política. L'acceptació d'aquest dualisme fou la principal condició que la raó moderna imposà a una Església que, tot volent mantenir la seva preeminència social en la nova època històrica, encara mantenia viva la lògica de la cristiandat.

Referent al text de Joan algunes traduccions del Nou Testament creuen més correcte dir "La meva reialesa no pertany a aquest ordre...La meva reialesa no és d'aquí" allí a on altres diuen "El meu Regne no és d'aquest Món". Diuen Mateos, Schökel i Rius Camps, en els seus comentaris al Nou Testament, que per Joan darrera l'expressió món s'expressa un conflicte real de valors "el xoc entre Jesús i el món mostra la incompatibilitat entre la ideologia del món i el missatge de Jesús, entre les dues escales de valors". En els textos joànics no se'n pot deduir cap dualisme entre la relació Església- Món. En la contraposició latent de Jesús el que es dóna es la confrontació món - amor fraternal (Jo 13,34-35; 15,12,17, 1Jo 2,7-10;4,7.21) perquè el món vol suprimir la veritat (Jo 7,19; 8,37.43.46). El seguiment de Jesús no és contra el Món, sinó contra  aquells factors (ideologies, valors, actituds, situacions, fets, etc...) que impedeixen que aquest Món sigui el lloc a on es realitzi l'amor fraternal de Déu testimoniat per Jesús.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada