La vida moderna està plena de
situacions que han creat petites dependències o grans, depèn com es visqui.
Avui m’he deixat el mòbil a casa. Confesso que he estat a punt de recular per
anar a buscar-lo. No ho he fet. Ara, em sento immers en una sensació
d’alliberament. Tant se me’n dóna si algú truca o no. Res del que pugui passar
necessita una immediatesa de resposta. Tot pot esperar i jo també. La
possibilitat que ofereix les noves tecnologies ens aboca a creure que tothom a
d’estar localitzat a l’instant i que calen respostes sense cap mena de dilació.
Aquesta situació de resposta
immediata crea un estat d’agitació mental, d’ansietat inconscient, que no s’ho
val. Res mereix perdre la pau interior per culpa d’una trucada telefònica. Hi
ha gent que es submergeix en una angoixa personal sinó pot trucar a qualsevol
moment. Semblen que tinguin una connexió invisible entre les neurones, els dits
i les tecles del telèfon. Aquestes persones transmeten la seva intranquil·litat
als demés a través de les ones de la telefonia mòbil. Però davant d’aquestes
actituds ens queda una resposta plena de llibertat: desconnectar el telèfon.
Aquesta decisió que sembla tant lliure em dono compte que no ho es tant. Tinc
més dependència del que em pensava. Per això avui, involuntàriament, em sento
una mica més lliure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada