dijous, 16 de maig de 2013

Oportunitats per lloar a Déu a través de les obres


En la cloenda del pròleg de la Regla benedictina sant Benet fa un toc de realisme per evitar lectures desarrelades de la seva proposta de nomes pels monjos, “en acabar de dir totes aquestes coses, el Senyor espera de nosaltres que cada dia respondrem amb fets aquestes seves santes exhortacions” (Pròleg RB 35). Molts de nosaltres la nostra fe ha estat transmesa a partir de lectures nascudes d’una comprensió espiritualista del cristianisme, sense massa preocupació de les realitat temporals. La tensió de sant Agustí entre la ciutat de Déu i la pagana, tenia la seva traducció en una fugida de la realitat secular per anar a buscar una espiritualitat confortable. Fins i tot algú, amb força encert, ha afirmat que els cristians, de tant mirar el cel han oblidat que els seus peus toquen a terra.

Però la regla benedictina és una crida al realisme. Després de parlar de les obres que fan viva la fe, sant Benet insisteix que cada dia està ple d’oportunitat per fer realitat aquestes obres. Aquestes oportunitats s’estenen davant nostre i estan a la nostra disposició. Qualsevol persona, des de que l’alba apunta el nou dia fins que la són acluca els ulls, es troba en múltiples i diverses situacions per poder fer realitat aquestes obres. L’experiència cristiana neix i s’enforteix de les oportunitats que dóna el ser amable, acollidor, tolerant, servidor i practicar la caritat en cada una de les circumstàncies que es presenten cada dia. L’encarnació de la fe en el món significa que els cristians hem de saber donar resposta a aquestes oportunitats. Si la fe s’ha encarnat no és per defugir de la realitat del món, sinó per testimoniar la Bona Nova en al món.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada