dimecres, 8 de maig de 2013

Junts podem si compartim


El bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull, va dir ahir en la inauguració de la reflexió “Les veus de l’església en temps de crisi” promoguda conjuntament per la Fundació Joan Maragall i Càrites, unes paraules sensates per sentir-nos esperançats en la sortida de l’actual crisi econòmica i financera. Reclamà adoptar solucions concretes fonamentades en la virtud del compartir. La paràbola del bon samarità és un exemple clar del que cal fer avui. Els verbs de la paràbola són una bona proposta d’actuació per tots nosaltres: “va arribar prop d'ell, el veié i se'n compadí. S'hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l'hostal i se'n va ocupar. L'endemà va treure's dos denaris i els va donar a l'hostaler dient-li: -- Ocupa't d'ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més” (Lc 10,33-35). Tots són verbs actius que porten a la compassió envers a qui pateix. El bon samarità no es desentengué de la injustícia i ens senyà com la lluita per la justícia ha de ser activa i operativa. De forma semblant parlà sant Agustí quan afirmà “el cristià que dóna un tros de pa al que passa fam, realitza una obra de misericòrdia; però el qui la fa innecessària, i suprimeix las causes que donen origen a la injustícia lluita de manera molt més eficaç pel triomf pasqual”. Aquesta és la nostra responsabilitat.

Els cristians davant la injustícia hem de tenir aquestes actituds. Hem de ser compassius, misericordiosos, hem d’indignar-nos, discernir les bones soluciones i aplicar-les. Cal saber trobar en la perifèria de la societat, tal com proposà el papa Francesc, les noves i velles formes de pobresa, marginació i exclusió social. No podem ser-ne indiferents, perquè som portadors de l’esperança de salvació. Déu és compadí del dolor i de l’opressió de la humanitat: “He vist l'opressió del meu poble a Egipte i he sentit com clama per culpa dels seus explotadors. Conec els seus sofriments; per això he baixat a alliberar-lo” (Ex 3,7-8). Hem de confiar que aquest gest de Déu no és en va perquè ens sentim acompanyats constantment per Ell. Podem experimentar el sentiment d’incapacitat o desànim davant dels immensos problemes de la societat, però no podem sentir-nos sols perquè Déu està amb nosaltres. Quan Moisés dubtà de les seves possibilitats si podria alliberar als israelites d’Egipte, Déu respongué “Jo sóc amb tu”(Ex 3,12). Des d’aquesta confiança els cristians, tal com proposà el bisbe Sebastià, hem d’acollir els pobres i ser agents d’una nova economia basada en el compartir i en el do.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada