Rellegir Job

Certes crítiques del cristianisme han objectat que la fe convida a la resignació. Cret, durant anys, determinades prèdiques cristianes havien estès la idea de que la proposta del Regne de Déu aplaçava els infortunis del present a una situació futura on tot seria com un nou paradís. Aquestes crítiques consideraven que a l’espera de la promesa feia que els cristians es resignessin a acceptar qualsevol calamitat del present. El diccionari presenta la resignació com l’acceptació amb conformitat una desgràcia, una contrarietat, etc. Per això es troben expressions del tipus resignar-se a la seva sort, és una gran desgràcia, però cal resignar-se, etc... Val a dir, que algunes de les corrents del pensament que associaven el cristianisme a la resignació proposaven al mateix temps confiar en que la història de la humanitat estava avocada a un progrés que irremediablement portava a un futur que era anunciat com triomf de tota pena i que tard o d’hora arribaria.

En el llibre de Job hi ha una fragment que ajuda a entendre que els cristians hem d’estar lluny de tota resignació. Job, després d’escoltar les desgràcies anunciades per un missatger, s’esquinçà el vestit es rapà el cap i digué: “vaig sortir nu de les entranyes de la mare i nu hi tornaré. El Senyor ho dóna, ell mateix ho pren. Beneït sigui el seu nom!. Enmig de tot això, Job no va pecar dient cap paraula de revolta contra Déu.”(Job 1,21-22. El text litúrgic afegeix “acceptem els béns que Déu ens dóna, ¿i no hem d’acceptar els mals?".La resposta de Job no és una claudicació resignada a una realitat totalment adversa. Aquestes paraules no es poden interpretar com una resignació callada i moixa als infortunis, sinó la capacitat d'acceptar i adaptar-se als esdeveniments, assumir-los i enfrontar-s’hi sense perdre el sentit d’integritat. Job no retreu res a Déu, sinó que segueix confiant en la seva providència per sortir del mal tràngol. Crec que ens pot fer bé rellegir el llibre de Job.