dijous, 20 de juny de 2013

Les duplicitats competencials


Segons sembla el govern de Madrid vol reformar les administracions públiques. Primera semblava que la reforma s’aturava a l’àmbit local, però ara es veu que el seu abast serà més ampli. Pel que ha transcendit es volen evitar duplicitats competencials. L’exemple que he sentit és ben il·lustratiu: ¿per què han d’haver-hi serveis meteorològics autonòmics si ja n’hi l’estatal?. Curiosament el govern de Madrid no s’ha fet la pregunta al revés, ¿per què ha d’haver-hi un servei metereològic estatal si n’hi ha els autonòmics?. Dit d’una altra manera, com s’aplica el principi de la subsidiarietat en el disseny competencial.

El disseny de distribució de competències a l’estat és per concurrència. Mentre hi ha competències que tenen ben definides quin és el seu àmbit de responsabilitat política i administrativa, altres s’exerceixen per concurrència d’actors. Aquesta forma de repartir les responsabilitats és flexible, doncs permet ajustar cada competència a l’àmbit d’actuació dels actors polítics i els seus subjectes socials. El problema apareix en els desajustos que comporta un sistema com l’espanyol. L’ajust, en cas de dubte competencial, és pot resoldre buscant l’equilibri entre el principi de subsidiarietat i l’economia d’escales, Ambdues perspectives ajuden a entendre que no té sentit, en moltes de les competències abans estatals i ara transferides a les comunitats, mantenir una poderosa administració general de l’Estat que únicament representa despesa i cap valor polític afegit.

El pas per millorar l’eficiència de les Administracions Públiques és aplicar amb seny el principi de subsidiarietat i aprimar les estructures de l’estat espanyol. No fer-ho, o fer el contrari, és tornar a recentralitzar l’administració en contra de les estratègies per una millor gestió pública. Un bon exercici seria, per exemple, fer-se algunes preguntes sobre molts ministeris estatals que sestegen mentre les competències reals són exercides per les comunitats autònomes. Dóna la impressió de que l’Estat, en lloc d’entendre que el seu paper ha de limitar-se a la coordinació a través dels instruments sectorials, no ha volgut renunciar al seu aparell administratiu perquè això reforça el seu paper polític. Sincerament. Cal oposar-se a una nova reedició de la LOAPA vestida ara amb la lògica d’una suposada eficiència administrativa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada