dimarts, 18 de juny de 2013

La responsabilitat dels polítics


La trobada del G8 a Lough Erne (Anglaterra) ha coincidit amb noves revelacions sobre la xarxa d’espionatge estès a escala planetària fora del control dels sistemes democràtics. Tothom espia a tothom, sense preocupar-se massa, pel que es veu, de disimular-ho. Aquest fet és d’un abast incalculable ja que ningú preveu quines poden ser les properes revelacions i si aquestes seran més sorprenents que les anteriors. La governança del món sembla estar en mans d’uns desaprensius i ho són en la mesura que la democràcia queda supeditada als interessos econòmics i apetències particulars d’uns quants. Cada cop que surt alguna notícia relacionada amb el poder ocult del món, com ara han estat les revelacions de Edward Snowden, fan certes les afirmacions del capo mafiós Don Tomasino a Michael Corleone en la tercera entrega de “El Padrino” “la política i la delinqüència són la mateixa cosa”.

Hi ha una alternativa a aquest estat de coses. Cal regenerar el valor democràtic de la política expulsant d’ella les persones que tenen comportament reprovables i actituds morals execrables. Però aquesta regeneració s’ha de complementar procurant legitimar la política sobre una nova comprensió antropològica que torni a situar les persones en el centre de l’acció de govern. Aquesta no podrà reeixir sense una nova antropologia comprensiva de la dignitat humana. Com ha dit recentment el papa Francesc en la seva carta dirigida al primer ministre David Cameron en ocasió de la cel·lebració del G8 “cal assegurar que cada activitat política i econònomica nacional i internacional tenen una referència a l’home, han de garantir la màxima expressió de la llibertat i de la creativitat individual i col·lectiva, així com promoure que aquestes s’exerceixin de manera reponsable i amb un sentit solidari, amb una atenció particular als més pobres”.

Pel papa el camí per sortir de la forta crisi econòmica i social passa perquè la governabilitat estigui guiada per la “ètica de la veritat que comprén sobretot, el respecte per la veritat de l’home, el qual no és un factor econòmic més, o un bé excluïble, sinó algú que tñe una naturaleza i una dignitat no reduïble a mers càlculs econòmics. Per això la preocupació pel bé clàssic material i espiritual de cada persona és el punt de partida de cada solució política i econòmica i la mesura útlima de la seva eficàcia i ètica”. Que, en tot cas, comporta prestar una atenció específica i preferent pels més pobres i dèbils. Per això la responsabilitat dels governants és, segons el papa, “proporcionar a qualsevol habitant de la terra el benestar mínim per tal de poder viure amb dignitat, en llibertat, amb la possibilitat de poder sostenir una família, educar els fills i lloar a Déu i desenvolupar les seves pròpies capacitats humanes”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada