dijous, 13 de juny de 2013

Amor, renúncia i bona educació

He vist una pel·lícula excel·lent, Barbara del director alemany Christian Petzold. És una història plena d’humanitat situada en un règim polític, la República Democràtica Alemanya, fortament totalitari i opressiu. La força interior de la protagonista, Barbara, metgessa represaliada i per això destinada a un hospital rural, l’ajuda a salvar l’ofec del sistema i permet teixir una gran història d’amor gratuït i desinteressat. L’amor de Barbara comporta sacrifici i renúncia personal en benefici d’una altra persona que necessita la salvació. La narració de la història permet una sòlida lectura cristiana del gest que decideix assumir aquesta doctora. La seva actitud permet comprendre que l’amor és pot viure intensament en la pròpia quotidianitat de la vida. Només cal tenir convenciments i una experiència interior ferma. Gran pel·lícula que cal veure.


L’exemple extrem de Bàrbara contrasta amb les poques mostres d’amor educat que trobo en el meu entorn darrerament. Sóc usuari habitual del metro i cada cop és més freqüent veure com hi ha persones que porten un nen a braços que han d’estar dretes perquè ningú els cedeix el seient. De la mateixa manera que en alguns transport públic han desaparegut els seients reservats a determinades persones que el poden necessitar, també és habitual trobar actituds incíviques. ¿S’ha tornat la gent més mal educada?. No crec. Però el que succeeix és que moltes persones estan concentrades en els seus llibres electrònics o telèfons mòbils que no veuen el que passa al seu entorn. Són persones desvinculades de la seva realitat immediata. Certament, podem estar més connectats a la globalitat, però això impedeix alguns cops adonar-nos de la realitat immediata.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada