diumenge, 2 de juny del 2013

Crec


Sóc un home de fe que vol donar raó de la meva esperança al mig de la plaça públic i allí on la realitat sembla negar-la i abunda la incomprensió o la indiferència. Crec i no amago en cap moment quina és la meva creença. Vull ser un laic compromès que he superat la por de fer el ridícul de confessar-me seguidor d’un Jesús mort i ressuscitat. Amb això no vull ser original, sinó seguir el camí de sant Pau quan proclamà la seva experiència pasqual. Si ell dialogà amb la cultura del seu temps i donà al cristianisme una visió universal jo, amb molta modèstia, he fet un itinerari particular que neix de la voluntat de voler parlar de Déu en un moment de gran discreció social del cristianisme i una certa confusió entorn del testimoniatge eclesial.

No tinc por, ni vergonya, de parlar de Déu davant d'un món que sovint en prescindeix i  d’una cultura dominant indiferent a la fe i de certs cristians que estam força preocupats en mantenir el seu poder com a nous mercaders del temple, els trepes eclesials com els ha qualificat recentment el papa Francesc.

Pretenc que la meva confessió de fe sigui una afirmació clara i transparent en l'espai públic. No té sentit amagar qui sóc, què sóc, en què crec i on fonamento les mes il·lusions i esperances. ¿Quin sentit té amagar-ho? Cal fer aquesta confessió -proclamació de la identitat cristiana amb naturalitat, quan es pugui i on convingui. No cal privatitzar de nou la fe, ni pensar que la creença limita la condició humana. Creure, o no creure, forma part de la condició humana, cal admetre-ho amb tota naturalitat. Considero que els cristians catòlics hem viscut bastant temps amb un cert complex d’inferioritat i hem renunciat a posar-nos drets en els nous Aeròpags o les Àgores contemporànies per proclamar que la fe dóna sentit a la nostra vida. Sovint penso que ens costa abandonar la confortabilitat del món privat i situar-nos a la intempèrie de l’escrutini públic per dir, simplement; “jo crec”.

2 comentaris:

  1. Bon dia!
    M'ha agradat molt trobar aquest blog, i aquesta entrada. Voldria fer-li una pregunta en relació a un projecte universitari que estic realitzant sobre el cristianisme. Seria tan amable de facilitar-me un correu electrònic? O si prefereix, el meu és silvia.philbrick@gmail.com.
    Gràcies!

    ResponElimina
  2. Hola Jordi, soy un joven que reside en el sur de España, en la provincia de Córdoba. Desde hace poco tiempo vengo siguiendo tus reflexiones en este blog y he de decirte que son mayoría las reflexiones que me gustan que las que no me gustan tanto. Gracias por compartir tus pensamientos y sabiduría, más de una vez he visto luz verdadera en mi día a día gracias a algunas de tús palabras. Por ejemplo comparto mucho de lo que dices y afirmas en el día de hoy, gracias por poner palabras a muchos de mis pensamientos. Desde el sur de España te envío muchos ánimos y fuerza para continuar, rezaré por ello. Recibe una fraternal saludo de un Hermano en la fe y mis más cordiales saludos a todos los catalanes que pueblan esa bendita tierra. Ánim Jordi!!

    ResponElimina