dilluns, 17 de juny de 2013

Ecologia humana i ecologia ambiental


En un passada audiència general el papa Francesc parlà del mediambient. La seva reflexió central fou sobre "Conrear i custodiar la creació", amb motiu de la Jornada Mundial del Medi ambient. El verb conrear, digué el papa, “porta a la ment l'atenció que l'agricultor té per la seva terra, perquè doni fruit, i est sigui compartit: quanta atenció, passió i dedicació! Conrear i custodiar la creació és una indicació de Déu donada no solament al principi de la història, sinó a cadascun de nosaltres; és part del seu projecte; significa fer créixer el món amb responsabilitat, transformar-ho perquè sigui un jardí, un lloc habitable per a tots”. El que passa, afegí, és que “la tasca confiada per Déu Creador a nosaltres requereix captar el ritme i la lògica de la creació. Però sovint ens deixem portar per la supèrbia de la dominació, de les possessions, del manipular, d'aprofitar-nos; no la "custodiem", no la respectem, no la considerem com un do gratuït que hem de cuidar. Estem perdent l'actitud de l'admiració, de la contemplació, de l'escolta de la creació

¿Per què passa tot això?. Pel papa Francesc el que succeix és que la humanitat “pensem i vivim d'una manera horitzontal, ens hem allunyat de Déu, no llegim els seus signes”. Per això no sempre s’enten que la crisi actual del medi ambient és un crisi “d’ecologia huamana”.La persona humana està en perill: això és segur, la persona humana avui està en perill, d'allí la urgència de l'ecologia humana! I el perill és greu perquè la causa del problema no és superficial, sinó profund: no és solament una qüestió d'economia, sinó d'ètica i d'antropologia”. La raó d’aquesta situació és que les relacions humanes i els sistemes socials estàn supeditats a una “dinàmica d'una economia i d'unes finances mancades d'ètica”.

El papa considera que “la tasca confiada per Déu Creador a nosaltres requereix captar el ritme i la lògica de la creació. Però sovint ens deixem portar per la supèrbia de la dominació, de les possessions, del manipular, d'aprofitar-nos; no la "custodiem", no la respectem, no la considerem com un do gratuït que hem de cuidar. Estem perdent l'actitud de l'admiració, de la contemplació, de l'escolta de la creació”. “Qui avui disposa no és l'home, són els Diners. Mentre que Déu el nostre Pare ha donat l'encàrrec de custodiar la terra, i no els diners, sinó a nosaltres: als homes i a les dones”. S’ha imposat sense qüestionar la cultura del descatable la qual tendeix a convertir-se en la mentalitat comuna que ens contagia a tots. “Aquesta cultura dels residus ens ha fet insensibles fins i tot a les desferres alimentàries, que són encara més rebutjats, quan en totes les parts del món, per desgràcia, moltes persones i famílies sofreixen gana i desnutrició (…) el consumisme ens ha fet acostumar-nos a un excés i desaprofitament quotidià del menjar, a la qual de vegades ja no som capaços de donar-li el just valor. Convido a tots a reflexionar sobre el problema de la pèrdua i el desaprofitament dels aliments”. Finalment el papa Francesc acabà dient “Quan el menjar es comparteix de manera justa, amb solidaritat, no es priva a ningú del necessari, cada comunitat pot anar a la trobada dels més pobres i necessitats. Ecologia humana i ecologia ambiental caminen junts.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada