dimarts, 25 de juny de 2013

Les perifèries existencials


Fa uns dies, en ocasió d’un acte centrat en la diòcesi de roma, el papa Francesc, com a bisbe d’aquesta ciutat parlà de l’esperança a les ciutats. Es referí que qualsevol “revolució que vulgui transformar la història, ha de canviar en profunditat el cor humà. Les revolucions que han tingut lloc durant els segles han canviat sistemes polítics i econòmics, però cap d'ells ha canviat realment el cor de l'home. La veritable revolució, la que transforma radicalment la vida”. Aquets revolució només l’ha fet Jesucrist. La trobada amb Jesucrist, va afirmar el papa posant com a exemple a sant Pau, canvia radicalment la seva perspectiva de la vida. Gràcies a la conversió "podem caminar en una nova vida "... “la fe ens diu que només un cor nou, regenerat per Déu, crea un món nou; un cor de "carn" que estima, sofreix i s'alegra amb els altres, un cor ple de tendresa pels quals, en portar gravades les ferides de la vida, senten que estan en la perifèria de la societat. L'amor és la força més gran de transformació de la realitat, perquè esfondra les muralles de l'egoisme i omple les rases que allunyen als uns dels altres”

“A Roma, digué el papa Francesc, hi ha persones que viuen sense esperança i estan immerses en una profunda tristesa, de la qual intenten sortir creient trobar la felicitat en l'alcohol, en les drogues, en els jocs d'atzar, en el poder dels diners, en la sexualitat sense regles. Però així, es deceben encara més i de vegades descarreguen la seva ira cap a la vida amb comportaments violents i indignes de l'home”. Davant d'aquesta realitat poc satisfactòria “podem seguir de braços creuats davant d'aquests germans els nostres sense anunciar-los l'Evangeli”, “nosaltres, que hem trobat en Jesucrist, mort i ressuscitat el sentit de la vida, podem ser indiferents a aquesta ciutat que ens demana, potser inconscientment, una esperança” Per això, continuà el papa, “la millor resposta és l'anunci de l'Evangeli”.

L'Evangeli és per a tots, perquè Déu estima a tots i vol salvar a tots, afirmà Bergoglio, però “hi ha uns destinataris preferent. L'anunci de l'Evangeli està destinat en primer lloc als pobres, als quals sovint manquen del necessari per portar una vida decent: ells són els primers a rebre el missatge gojós que Déu els estima amb predilecció” . Però l'Evangeli, va dir el papa, va més enllà. És per a tots. “aquest anar cap als pobres no significa que hàgim de convertir-nos en paupèrrims o en una espècie de rodamóns espirituals. No, no és això. Significa que hem d'anar cap a la carn de Jesús que sofreix, però la carn de Jesús que sofreix és també la d'aquells que no ho coneixen amb els seus estudis, amb la seva intel·ligència o la seva cultura. Hem d'anar allí. Per això m'agrada usar la frase anar cap a les perifèries, les perifèries existencials. Totes, les de la pobresa física i real i les de la pobresa intel·lectual que també és real. Totes... I allí sembrar la llavor de l'Evangeli, amb la paraula i el testimoniatge”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada