dilluns, 10 de juny del 2013

Teresa Forcades, un nou estil de lideratge


Darrerament he sentit alguns comentaris displicents sobre l’alternativa que promou Teresa Forcades. Es critica, per exemple, que no aconsegueix masses adhesions telemàtiques a la seva causa, que les seves propostes són genèriques, que no toca de peus a terra o que les seves alternatives són utòpiques, etc... Tot per arribar a la precipitada conclusió que la política sempre s’ha de moure per vies institucionals tradicionals i seguint els canons que la societat ha establert per fer política. Quin error ! Quin immens error !. Aquestes actituds em recorden la conversa que vaig tenir amb un important dirigent polític als pocs dies de que les acampades dels indignats a la plaça Catalunya de Barcelona. Segons aquest important dirigent això era un foc d’encenalls, una qüestió fugissera que no calia prestar-hi atenció. Hi ha persones que la seva estructura mental d’anàlisi els impedeix identificar les noves realitats polítiques i valorar-les adequadament. No entenen la realitat, per més que aquesta es mostri reiterada i contundentment als seus ulls.

El que expressa Teresa Forcades és el que experiment emocionalment moltes persones. Ella ha tingut la força interior de formular-lo i estructurar un relat que el fa creïble per varies raons: la seva condició d’opció de fe, és monja; perquè refusa aprofitar el seu lideratge per medrar políticament i perquè és dona. És interessant analitzar el lideratge que ella aporta a la política. Mentre que els dirigents polítics tradicionals són promoguts al lideratge polític perquè són, precisament, els dirigents d’un partit i han estat seleccionats per les elits partidistes per assumir aquest rol, el cas de la Teresa Forcades és diferent. El seu lideratge neix de baix a partir de l’ús de la seva paraula, la qual és capaç de mobilitzar persones les quals s’identifiquen amb ella i hi confien. Els especialistes en lideratge dirien: el lideratge de la Teresa Forcades és un lideratge ressonant en la mida que entra en ressonància amb el cor de les persones perquè arriba als seus sentiments i és adaptatiu perquè situa la ciutadania davant dels seus problemes, els obliga a pensar i els emplaça a canviar el seu propi destí. No es pot menystenir la capacitat de lideratge de la Teresa Forcades. Tornaria a ser un greu error polític comès pel cofoisme polític.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada