dimecres, 12 de juny del 2013

Ma estesa i pactes polítics


El salm 49 diu “escolteu, tots els pobles del món / escolteu, habitants de la terra / gent noble i gent senzilla / pobres i rics. / Us diré unes paraules assenyades / unes reflexions que he pensat madurament./ El meu cant s'inspira en un enigma” i segueix la seva llarga reflexió per acabar dient “l'home que viu en els honors i no entén res / s'assembla al bestiar, de qui no es parla més”. Aquests paraules s’escauen per ordenar la meva reflexió sobre el moment polític que es dóna a Catalunya. La política és moral en la mida que és una forma particular de la caritat. La recerca del bé comú, aquell que s’intueix com a interès màxim compartit, comporta converses, consens i pactes. Això és la política en estat pur. Per això, ara que totes les formacions polítiques es vanten de que és temps de la gran política, hauria de ser el moment dels grans acords de govern. Però no és així.

L’oferta de pacte del President Mas per incorporar a ERC i al PSC al govern de la Generalitat ha estat novament refusada. Aquestes formacions polítiques, en lloc de trobar punts comuns d’acord i acostament, han tornat a treure les seves propostes de màxims. No entenc aquesta postura de tornar a maximitzar els punts de vista amb la voluntat de no arribar a l’acord. Els càlculs d’aquests partits no s’orienten al bé comú sinó al càlcul tacticista del regat curt i del benefici electoral. Sembla que els seus únics objectius sigui desplaçar als que estan al poder per ocupar-lo ells. No comparteixo aquesta visió que parteix de l’abandó de la ma estesa i de tot pacte polític.

Pactar la governabilitat de Catalunya entre CiU, ERC i PSC donaria a aquetes dues últimes formacions un plus de responsabilitat que ara no tenen i enviarien a la societat senyals d’esperança als ciutadans. Els pactes i els acords aporten confiança als ciutadans i ajuden a refer ponts d’esperança de que la política s’ocupa de resoldre els problemes reals del país. No assumir aquesta responsabilitat i abandonar CiU a la deriva d’un naufragi cert davant dels esculls del moment, tot esperant que la seva derrota sigui futurs actius de triomfs pel demà, és renunciar a fer política. Els que patrocinen aquest càlcul tàctic no comprenen que el naufragi de CiU pot comportar la seva marginalitat política i el seu enfonsament com alternativa de govern per més que alguns triguin pit per tenir enquestes al seu favor. Perquè la ciutadania té memòria i no és fàcil oblidar el que diu la dita de que pot estar a missa i repicar, és a dir, afirmar que és dóna suport al govern i veure els braus des de l’oposició.

ERC i PSC haurien d’acceptar l’oferiment del President Mas per tal de negociar uns acords de govern que siguin la suma de voluntats i no la imposició d’uns contra els altres. Acceptar l’oferiment vol dir consensuar polítiques i acceptar, amb humilitat, les renúncies que calgui per poder arribar a un acord en benefici dels ciutadans. Tot pacte és una renúncia assumida. Per això té un component de bé moral en la mida que la renúncia es fa en la recerca d’un bé superior. Abandonar els interessos partidistes a fi d’un bé majoritari té un sentit de moral política i cívica. Això és el que espera la ciutadania: la voluntat de posar-se d’acord els partits assenyats en benefici dels interessos dels ciutadans de Catalunya. Construir el futur de Catalunya no és una tasca que es pugui fer més en solitari. Ningú podrà recórrer aquest camí sòl. Ni es podrà fer des de la còmoda posició de l’oposició. Abandonar la idea de consens i pacte és deixar de fer política i que ho faci li pot passar el mateix que diu el salm “l'home que viu en els honors i no entén res / s'assembla al bestiar, de qui no es parla més”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada