diumenge, 16 de juny de 2013

La pobresa avui és un crit i un escàndol


Fa uns dies el papa Francesc rebé al Vaticà a un grup de joves de les escoles dels jesuïtes d’Itàlia i Albània. De forma espontània, evidenciant de nou la seva gran espontaneïtat i capacitat d’improvisació, digué “He preparat un text, però són cinc pàgines i és una mica llarg. Anem a procedir així: Jo l'hi dono al Pare Provincial i al Pare Federico Lombardi (director de l'Oficina de Premsa de la Santa Seu) perquè tots ho tingueu escrit i després algunes de vosaltres em preguntaran i jo els contestaré; així parlarem”. Així, sobre la marxa canvià el guió de la trobada i afavorí un encontre franc i sincer. Després de vàries preguntes i respostes una nena demà saber per què el papa havia renunciat a tenir un cotxe gran i a viure en el palau apostòlic, triant en canvi la casa de Santa Marta. “¿És una renúncia a la riquesa?”, preguntà la nena.

La resposta del papa fou. “Crec que no és un gest que només tingui a veure amb la riquesa. Per a mi és un problema de personalitat. Jo necessito viure enmig de la gent i si visqués solament, aïllat, no em sentiria bé. Aquesta pregunta me la va fer ja un professor: “¿Per què no va Vostè a viure allí?” I jo li vaig contestar: “Miri, professor, per qüestions psiquiàtriques, eh. Perquè és la meva personalitat. Aquest apartament no és tan luxós. Però no puc viure sòl” Però la resposta del papa Francesc ha anat més enllà. Ha dit que “a més crec en el temps actuals hi ha tanta pobresa al món i això és un escàndol. La pobresa del món és un escàndol. En un món on hi ha tantes riqueses, tants recursos per donar de menjar a tots, és impossible entendre què hi hagi tants nens que passen gana, tants nens sense educació, punts pobres. La pobresa avui és un crit. Tots hem de pensar a tornar-nos una mica més pobres: tots hauríem de fer-ho. Caldria preguntar-nos: “Com puc jo fer-me una mica més pobre per semblar-me més a Jesús que era el Mestre pobre”... La renúncia al cotxe té a veure amb el fet de no tenir tantes coses i tornar-se una mica més pobra”

Un altre nen ha preguntat “¿com conviure amb la pobresa del món.? Per emmarcar la seva resposta el papa Francesc ha dit “abans de res vull dir-vos, a tots vosaltres, els joves: No us deixeu robar l'esperança! I qui us roba l'esperança? L'esperit del món, les riqueses, l'esperit de la vanitat, la supèrbia, l'orgull... tot això et roba l'esperança On trobo l'esperança? En Jesús pobre... Jesús que es va fer pobre per nosaltres.... La pobresa ens crida a sembrar esperança. Sembla difícil d'entendre”. El Papa ha recordat sobre aquest tema la carta que el Pare Arrupe, Prepòsit General de la Companyia de Jesús, va escriure als Centres d'investigació social de la Companyia: “Parlava - ha explicat el papa- de com calia abordar la qüestió social. I, al final, ens deia: “Mireu, no es pot parlar de pobresa sense tenir experiència directa amb els pobres”. I ha continuat el papa “no es pot parlar de pobresa abstracta: no existeix. La pobresa és la carn de Jesús pobre: en el nen que té gana, en el malalt, en aquestes estructures socials injustes... Aneu i veure allí la carn de Jesús.. Però no us deixeu que el benestar, l'esperit del benestar us robi l'esperança perquè al final un es converteix en gens en la vida. Els joves han d'apostar per alts ideals: aquest és el consell. Però l'esperança ¿on la trobo? En la carn de Jesús que sofreix i en la pobresa veritable”. De nou el papa Francesc ha donat mostra del seu pensament profunda sobre la necessitat d’anar cap a una Església pobre i pels pobres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada