dimecres, 15 de juliol de 2015

Per una nova socialdemocràcia.CAT

Des de fa temps es té la sensació que els partits polítics tradicionals han entrat en crisi. Dóna la impressió que, a més d’estar afectats per la corrupció d’alguns dels seus militants i les limitacions del propi sistema de representació política, en alguns hi ha una crisi més profunda relacionada amb el que és la crisi de la seva pròpia identitat com a instrument al servei de la defensa d’uns interessos i la representació simbòlica. Les formacions socialdemòcrates històriques pateixen aquest problema. Les corrents socialdemòcrates aparegueren a finals del segle XIX i XX com alternativa als greus problemes socials de la seva època. Com a resposta política es volíen diferenciar d’altres que, tenint la mateixa preocupació, eren poc sensibles a la llibertat i la democràcia. Aquesta fou, durant anys la tensió entre la socialdemocràcia i els socialistes radicals i els comunistes. Els socialdemòcrates defensaven que era possible la justícia social sense necessitat de negar la llibertat i la democràcia. Si pels socialistes radicals i els comunistes el camí cap a una més gran justícia social exigia anular les llibertats formals en benefici de la revolució política, la socialdemocràcia, en nom de la mateixa democràcia, volia arribar a uns objectius similars a partir d’una reforma gradual del sistema polític.

En ple segle XXI, els governs occidentals han aconseguir part dels grans objectius de la socialdemocràcia europea del segle XX. Fins i tot, els Estats Units, país políticament poc sensible als horitzons socials dels socialdemòcrates, el president Obama ha anat aplicant polítiques socials molt orientades a vèncer les desigualtats i augmentar la protecció del benestar dels nord-americans. Però tot té matisos. Malgrat l’aparent coincidència formal, cap govern blasma les polítiques socialdemòcrates, alguns d’aquests governs actuen en direccions oposades a les polítiques socials i a la defensa de la democràcia.

La paraula socialdemòcrata ha esdevingut un mot d’ordre per alguns governs tot i que les seves accions de govern no tinguin res a veure amb les polítiques socialdemòcrates. La socialdemocràcia ha de repensar els seus objectius perquè, si bé és cert que model polític de l’Estat del Benestar ha significat el triomf dels seus principis, no tota acció de govern els exemplifica. Ara cal tornar a recuperar l’originalitat del pensament socialdemòcrata afirmant els dos pols que articulen la seva identitat: la qüestió social i la defensa de la democràcia. Es podria afegir una tercera dimensió associada als principis i virtuts que articulen la convivència cívica. Part de la crisi de l’actual sistema polític i econòmic es fonamenta en la pèrdua dels referents morals que havien articulat la convivència cívica en la societat moderna, dimensió que cal recuperar per poder articular la cohesió social.

En el cas de Catalunya l’afirmació d’aquestes dues dimensions es complementa i s’amplia amb la qüestió nacional. Aquesta té una raó de ser pròpia, com a continuïtat històrica d’una identitat com a poble, però també perquè ofereix la possibilitat de desenvolupar de forma concreta i positiva els ideals socialdemòcrates en un país. A Catalunya hi ha espai per una nova socialdemocràcia amb perfil propi basat en l’afirmació dels eixos nacional, social, democràtic i cívic. Eixos que s’han de complementar amb una clara vocació europeista tant en els aspectes de construcció d’una Europa com espai de llibertat i justícia com en la dimensió de lligam amb altres corrents socialdemòcrates. La nova dinàmica política oberta amb l’horitzó real cap a la independència de Catalunya junt amb els límits d’algunes formacions polítiques que fins ara havien representat els interessos materials i simbòlics dels catalans, convida a pensar que el mapa de representació política dels catalans està canviant profundament i que encara canviarà més.


La transformació futura de l’espai polític català permet explorar la possibilitat de consolidar un espai polític vertebrat a partir d’una visió renovada de la socialdemocràcia sorgida d’una indignació i revolta davant les desigualtats de la societat, clarament compromesa amb la independència de Catalunya i vindicadora d’una regeneració de la democràcia juntament amb una voluntat de construir un nou llenguatge polític que aporti significats i valors a la societat d’avui. En definitiva, aquesta nova socialdemocràcia ha de ser, a més d’una proposta política, una resposta moral als problemes d’avui.

1 comentari: