dimarts, 7 de juliol de 2015

L’Islam davant l’Islam

Un dia darrera l’altra es parla de fets que associen l’Islam amb terrorisme. La resposta primària a aquests esdeveniments suggereix és sempre molt similar: retallar llibertats en benefici de la seguretat. Alguns polítics no dubten de tornar a parlar de guerra de civilitzacions. Tot es capgira per la por. Els noticiaris parlen de gihadistes detinguts a casa nostra. Els serveis policials especialitzats alerten del perill salafista i ens entra una por terrible. A Tunísia, de sobte, les autoritats polítiques troben arsenals en diferents mesquites. En aquest país, paradigma de la democràcia islàmica, prenen consciència que tenen un problema amb una sèrie de predicadors que en lloc d’exaltar la pau atien l’odi a Occident. Dóna la impressió que els atemptats de Sousse del passat 26 de juny  hagin fet caure les venes que impedien adonar-se de la seva realitat, sempre en difícil equilibri entre la democràcia i l’Islam.

Els medis de comunicació estimulen les nostres pors i alimenten la idea de que el pitjor està per venir. Tot sovint parlen de l’expansió territorial de l’Estat Islàmic i alerten de que tots els atemptats tenen ara la mateixa inspiració: fer present el califat d’al Baghdadi arreu del món. Novament la por encongeix el cor. Poques són les notícies que analitzen aquest fenòmens des d’un altre punt de vista. Se’n parla poc dels països que han estat cooperadors necessaris perquè l’Estat Islàmic sigui avui l’encarnació del terror islamista. No es comenta amb massa convicció els errors de la geoestratègia mundial com una causa no gens remota de la flama que encengué el foc a l’Orient Mig. Sobre aquestes qüestions hi ha un silenci espès. Com tampoc es fa l’exercici d’acarar l’Islam amb si mateix.


Per no incomodar als nostres conciutadans musulmans es callen dubtes i reflexions que haurien de ser ja evidents. L’Islam hauria de revisar les seves creences bàsiques i els seus fonaments teològics. És una trampa tranquil·litzadora afirmar que els terroristes que actuen en nom de l’Islam no són musulmans. Error. Són musulmans que estan convençut que l’Islam els crida a la gihad per estendre la seva fe a tot el món. Han de ser els mateixos musulmans els que afirmin que l’Islam està contaminat per unes visions contraries a la fe genuïna de Muhàmmad. No fer-ho es continuar instal·lats en la confusió. Per entendre’ns, l’Islam ha de fer el mateix que els cristianisme feu, en un  moment, amb les Creuades o, en un temps més recent, amb el franquisme: entendre i comprendre que havien de demanar perdó d’una interpretació de la fe en Jesús que havia corromput l’essència de l’Evangeli. Aquest és el gran repte que té per endavant l’Islam. L’Islam s’ha d’enfrontar amb ell mateix.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada