divendres, 10 de juliol de 2015

Muhàmmad a Medina

Muhàmmad clou l'estructura teològica de l'Islam den l'etapa anterior mequí. Durant els anys en que viu a Medina després de fugir de la Meca,  Muhàmmad, segueix recitant versets de l’Alcorà. Durant aquesta etapa es consolida el seu guiatge polític i militar de la comunitat musulmana. A Medina, Muhàmmad va proposar el conjunt de regles destinades a ordenar el culte i els rituals islàmics.  Poc a poc, la prèdica de Muhàmmad s’allunya de les costums jueves presents en els seus primers sermons. És fàcil identificat aquest petjada, ja que el primer Islam té elements com: l’observança d'alguns dejunis, oracions i ritus, o l'obligació de pregar cap Jerusalem que provenen de la tradició jueva. No obstant, la traïció dels jueus que un primer moment hostatjaren al Profeta a Mediana modificarà la seva actitud vers el judaisme.

A Medina Muhàmmad va fixar els grans principis de l'Islam: les cinc oracions diàries, l'obligació de donar almoina als pobres en una quantitat fixada en el 10% dels ingressos anuals, el dejuni en el mes del Ramadà i pelegrinar a la Meca un cop a la vida, sempre que fos possible. Ràpidament, Muhàmmad es va convertir en el cap religiós i polític dels àrabs, i en un contundent cabdill militar. Com a cap religiós, Muhàmmad tenia cura dels seus seguidors que havien emigrat amb ell a Medina des de la Meca. L'Islam, a partir d'aquest primer grup, es va convertir en un element bàsic de la vida socioeconòmica de Medina i serví per cohesionar una societat molt desagregada prld diferents orígens tribals i les tradicions culturals. Muhàmmad va mostrar una gran intel·ligència política en utilitzar la religió per superar les diferències tribals que fragmentaven el poble àrab.


En els anys de Medina Muhàmmad esdevingué, a més d’un cap religiós i un líder polític, un cabdill guerrer per afrontar les agressions dels àrabs de la Meca i els escèptics a l’Islam. Muhàmmad actuà enèrgicament contra els jueus que havien trencat el pacte que havien amb ell. Expulsà a dos tribus jueves de Medina i a una tercera tribu, la dels Banu Qurayza, assassinà els homes i les dones i els nens foren venuts com a esclaus. Algunes de les noves sures revelades a Medina en aquella època justifiquen l’ús de la violència, la guerra santa, les ràtzies contra les caravanes de la Meca. Són moments ens els quals Muhàmmad no dubte d’eliminar els seus oponents polítics i els crítics a l’Islam.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada