dijous, 2 de juliol de 2015

L’Estat Islàmic ha fet un any

Ara fa un any els dirigents d'Estat Islàmic varen anunciar l'establiment del califat i demanaren als musulmans de tot el món jurar lleialtat al califa Abu Bakr al Baghdadi, La proclamació no era només un acte propagandístic, sinó l’afirmació d’una decisió que no tenia marxa enrere: els musulmans sunnites salafistes radicals tenien un territori on fer realitat la seva particular visió de l’Islam.

La consolidació de l’Estat Islàmic es deu, en bona mesura, a la ceguesa de la comunitat internacional, que no sabé interpretar la caiguda de les ciutats de Raqqa a Síria (juny de 2013) i Faluja a l'Iraq (gener del 2014). En uns primers moments consideraren aquests fets com a esdeveniments més d’una guerra local entre forces opositores dels règims de Síria i Irak. La caiguda de Mossul, cinc mesos després, fou el detonant per comprendre que el que estava passant era la manifestació d’un fenomen de més abast que unes simples conquestes de guerra.  com una varietat de fets simples, abans de prendre conscient de la gravetat de la situació amb la de Mossul cinc mesos després.

L’arrelament de l’Estat Islàmic en els territoris de Síria i Irak és com a conseqüència de la fallida de l’estat, especialment en les seves funcions de proporcionar benestar, en aquests territoris. Els governs d’aquests països, en lloc de procurar la millorar social i garantir el funcionament de les estructures d’estat, han estat l’origen principal del seu fracàs. Aquest ha estat el cas del règim de Bachar al Assad. Mentre que a Irak, a més de la debilitat del l’estat, el govern de Nuri al Maliki, sota la tutela dels Estats Units, propicià l’enfortiment dels xiïtes en detriment d’una àmplia part del territori que era sunnita. El col·lapse de l’Estat, tant a Síria com Irak, és la raó de l’acceptació de l’Estat Islàmic per part de la població dels territoris ocupats.


Hamit Bozarslan, en un article a Le Monde, explica que Ibn Khaldun (1332-1406), gran  historiador, filòsof i polític àrab d'origen andalusí, suggerí que la desfeta de l’estat en tant que estructura que unifica el temps i l’espai de les societats, porta a l’enfonsament de la mateixa societat. Quan això passa la ciutat no té en ella mateixa recursos per reaccionar contra els prínceps esdevinguts tirans, llavors apareixen en els seus marges bàrbars disposats a emprar la violència per ocupar la ciutat. Això és el que ha passat en aquestes societats. Han aparegut múltiples milícies que han creat una nova situació basada en la instauració d’una economia de guerra, la modificació de fronteres internes i canviar les relacions de poder a Síria i Irak. El que era primer una revolta militar es radicalitzà com a conseqüència de da’wa, la crida religiosa. Al final emergí l’Estat Islàmic basat en el seguiment fidel a una desena de versets corànics elogiosos de l’espasa, la creació d’una visió rudimentària però pràctica i la creença que són enviats d’Al·là per imposar una nova autoritat social. En les seves actuacions Estat Islàmic unifica territoris, resol conflictes interns, dicta la seva justícia, renega de la cultura en general lloant la jahiliyya (ignorància pre-profètica). L’Estat Islàmic representa és una terrible i brutal resposta resposta a la desintegració de l'Estat i el col·lapse social a Síria i Irak.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada